L’entrenador del Mallorca, Luis García Plaza, deu haver fet un bon alè en veure que no li han escapat els tres punts. Només n’ha perdut dos. El Celta ha fet mèrits a bastament per guanyar, perquè ha creat més joc, s’ha adaptat més bé a la velocitat i a les ràfegues de vent, i, sobretot, ha xutat més vegades a porta que el Mallorca. Així i tot, i amb la baixa d’un altre davanter com és Santi Mina, abans d’acabar la primera part i per lesió seriosa, l’equip gallec s’ha esforçat molt més per guanyar que el mallorquí. Però, ves per on, un dels jugadors qüestionats de la plantilla, Manolo Reina, ha estat el millor del partit amb diferència. El porter del Mallorca ha tingut quatre intervencions clau per deixar la porteria a zero quan més d’un havia vist la pilota a la xarxa.
En el partit de Son Moix no pot servir d’excusa la velocitat del vent, perquè ha perjudicat per igual els dos equips. El que consideram més preocupant són les decisions que es prenen a la banqueta, abans i durant el joc. No entenem com és que García Plaza insisteix cada jornada a jugar amb un sol davanter. La solitud, primer, de Prats i, després, d’Angel arriba a ser desesperant, i encara més quan just queden dos minuts per al final acabi jugant amb Fer Niño i Ángel Rodríguez: dos puntes clars per solucionar un problema que han anat teixint durant més de noranta minuts. També ens diran que les baixes de Baba, Salva Sevilla i de qualcun més condicionen les alineacions, però de vegades les actituds que sorgeixen des de la direcció tècnica poden arribar a desorientar els jugadors.
Si hem d’esmentar algun aspecte positiu és la presència dels 10.655 espectadors que s’han desplaçat a Son Moix en un vespre que només demanava quedar al sofà. Esperem que el partit a Granada del diumenge vint sigui una altra cosa. De moment, l’horari és totalment diferent: a l’hora de dinar, a les dues.
