Tot i que va fer el millor partit des que ha començat la temporada, el Mallorca no en tingué prou. Davant un equip de Champions, els de Luis García Plaza no han estat inferiors al Sevilla. També és cert que els de Lopetegui tingueren opcions per girar el resultat en una acció que el VAR no va donar per vàlida. La jugada de Fernando i el gol d’Ocampos tindran cua, però podríem dir que el videoarbitratge fou favorable als mallorquinistes, que acabaren amb deu i molt justets de forces. Aparentment, la jugada era legal, perquè Fernando controlà amb el pit i cap dels jugadors del Mallorca que tenia davant no reclamà falta. El gol quedà reflectit en el marcador, però l’àrbitre l’anul·là. La despesa feta per tots els futbolistes del Mallorca va ser una constant i molt exigent, davant un dels equips que sempre exhibeix una forma física exultant. La llàstima i la clau del vespre foren els cinc primers minuts de la segona part, quan el Mallorca, contràriament al que s’esperava, hauria pogut decidir el partit i la victòria. El Sevilla encara no havia comparegut i Ángel envià una pilota al pal quan tothom ja cantava el gol que hauria significat el dos a zero. Però les oportunitats no queden mai reflectides en el marcador. Naturalment, el Sevilla, a qui no han d’ensenyar res, reaccionà, i, a força d’enviar pilotades a l’àrea de Reina, arraconà els locals. També és cert que els canvis de Lopetegui foren positius i l’entrada d’Erik Lamela, un magnífic jugador, fou determinant, sobretot el gol extraordinari que marcà. El Mallorca acabà amb un altre empat que pot esser bo, vistes les circumstàncies, però tot això no basta, si no es posa a sumar de tres en tres. Diumenge tornarà a tenir una oportunitat en un escenari diferent. Serà a Cadis, davant l’equip d’Álvaro Cervera, que a la darrera jornada també quedà frustrat empatant a tres en el camp del Vila-real.
