La baixa al darrer moment d’un dels jugadors de moda, Mikel Oyarzabal, havia de ser una relativa bona notícia per al Mallorca. Convé tenir ben present, però, que la Reial Societat és al capdamunt de la classificació de Primera Divisió, i no solament pel joc i els gols de l’internacional basc. La Reial Societat és un equip que sempre ha estat simpàtic quasi per tothom, però no gaire pels mallorquinistes, que fa molts d’anys que no li guanyen. Quant a la part que ens interessa, ens ha tornat a venir de nou la suplència de Salva Sevilla. Ja no va jugar ni un minut a San Mamés ni a Madrid, i tot fa pensar -sempre des de la distància- que García Plaza ha perdut la confiança en el veterà jugador andalus. En tot cas, Salva Sevilla ha entrat a la segona part, però no ha aportat res en absolut. Deu ser que li falta il·lusió? García Plaza ha acabat posant tots els davanters que tenia a la banqueta, però l’equip ha estat incapaç de crear ni una sola oportunitat de gol ni fer les mínimes pessigolles a una defensa ben armada, concentrada i motivada precisament per afrontar tota una segona part amb un jugador menys. L’entrenador ha fet els canvis necessaris, però els mallorquinistes no han respost com s’esperava davant un líder que segur que donava per bo l’empat. El futbol i la pilota no entenen d’estratègies, i en l’única aproximació a l’àrea mallorquinista, l’equip de Imanol Alguacil ha aprofitat bé una bona jugada d’atac i una mala intervenció de Reina. La derrota és inqüestionable, i el que en recordarem és la manca d’estratègia del Mallorca a l’hora d’acostar-se a l’àrea local i les poques idees ofensives. Si la tendència és aquesta, el resultat d’aquesta jornada es pot repetir en qualsevol altre partit, com el de dissabte que ve a Mestalla. El València no és la Real i ho sabem tots, però hem de reconèixer que és un equip més fet, dirigit per Bordalás i dels que van a totes.
