Les mans al cap, lamentacions, jugadors agenollats i, finalment, derrota a Castelló. Domini intens, possessió de la pilota i gens de punteria. Aquest seria l’esquema del partit que el Mallorca va perdre de manera merescuda davant un equip que es va defensar correctament, amb ordre i sense cometre cap falta d’aquelles que els entrenadors sempre temen. El partit que el Mallorca va fer a Castàlia haurà estat un més dels que li hem vist fer moltes vegades. Ben concentrat, marcar un gol i defensar l’avantatge sense donar cap opció al rival; fins i tot, de vegades, jugar bé. El problema és que, d’un mes ençà, el Mallorca ha perdut l’encant i la finesa que havia exhibit fora camp. Moltes rematades a porta, però molt poques de ben dirigides entre els tres pals. De fet, només podem rescatar una clara oportunitat d’Álvaro Giménez, que va acabar en córner. L’equip de García Plaza va sortir al camp sabent-se superior, cosa que en futbol de vegades té un preu, perquè en aquesta categoria la superioritat s’ha de demostrar fent un futbol ràpid i contundent. Això és el que no va practicar el Mallorca i, a la primera errada defensiva, li feren un gol que significà perdre tres punts importants, no decisius, però sí clau per mantenir la il·lusió de refermar la segona plaça de la classificació i per continuar mostrant personalitat. La realitat i la cruesa del futbol posa tothom al seu lloc, i aquesta jornada el Mallorca ha perdut un partit que en cap moment no es va merèixer ni empatar. Aquesta és la realitat i no una altra. Ara haurà d’estar pendent del que passi a Almeria, on tothom anirà a favor de l’Espanyol. Però totes aquestes elucubracions no van enlloc: el Mallorca va desatendre les seves obligacions i perdé els tres punts a Castelló. Uns punts que haurà de recuperar dilluns que ve a Sabadell davant un equip que també es juga la permanència.
