Serà d’aquells que en diuen per oblidar. I el Mallorca ho haurà de fer com més aviat millor, perquè són partits i sobretot resultats que són molt difícils de pair. Això d’estar nou dies sense competir no li ha anat gens bé a l’equip de García Plaza. El ridícul a Fuenlabrada va ser monumental amb un equip incapaç de reaccionar a qualsevol dels tres i quatre gols que va encaixar. Gols, sobretot els dos primers, de parvulari, de falta de concentració i d’un desgavell impropi de jugadors professionals. L’equip madrileny és l’únic que li ha marcat quatre gols (set en total) als mallorquinistes. Ara bé, amb els regals de Pasqua que li ha fet Manolo Reina, tot és més fàcil. L’actuació d’anit del Mallorca (sobretot del capità de l’equip), tot i la superioritat que presumiblement reflecteix la classificació, ha representat el ridícul més sonat de la temporada. L’equip de Luis Garcia Plaza es va veure superat en tots el terrenys: tècnic, tàctic, físic, emocional... en definitiva un desastre de partit que el tècnic va voler arreglar però que els seus canvis no serviren per res. El fet de treure del camp homes com Salva Sevilla o Joan Sastre, defineix el desconcert de l’equip i del cos tècnic. Després d’encaixar tres gols a la primera part, qualsevol intent, qualsevol canvi difícilment havia de sortir bé. El Mallorca ha entrat clarament en una crisi de joc i de resultats que definitivament ha encès totes les alarmes. L’equip mallorquinista està enfilant la fase clau de la temporada de la pitjor manera: amb un punt de nou possibles. Ara el partit de dijous contra el Leganés a Son Moix cobra una importància cabdal. Veurem si els jugadors hauran après la lliçó o si per contra la ferida tornarà a ser més grossa. La resposta la sabrem passat demà devers les nou del vespre.
