La premsa asturiana qualificava el partit com un «test de càrrega» i, el Mallorca, de «penya esmolada». El test va sortir perfecte a l’Sporting, que, sense fer res més del que tocava, aprofitant un avís del VAR i un regal de Fran Gámez, va sumar dos punts importantíssims. Això de la «penya esmolada» no ho veiérem de cap manera, perquè el Mallorca ha perdut el primer partit fora camp, víctima de les seves pròpies errades i d’una falta d’atac alarmant. L’Sporting no tingué cap problema per defensar les poques arribades del Mallorca a la seva àrea. Ni un sol xut entre els tres pals amb un mínim de perill: unes vegades, per falta d’idees i unes altres, per la bona col·locació de la defensa asturiana, sobretot del central Babin. El francès, un altre veterà de trenta-quatre anys, s’apoderà de la seva àrea. Però també, i com gairebé sempre passa en el futbol, el centre del camp es convertí en la clau del joc que no va fer l’equip de Luis García Plaza. I tot gràcies al jugador més veterà sobre la gespa, Javi Fuego. L’asturià de trenta-set anys va ser l’autèntic home clau en aquesta zona, on ni Salva Sevilla ni Baba estigueren còmodes. A El Molinón, desaparegueren Dani Rodríguez, Sánchez, Amath i Álvaro, és a dir, tots els qui se suposa que han de fer un salt qualitatiu. Al Mallorca de Gijón, li faltà profunditat i velocitat de pilota, i això només podia acabar en una derrota, com així va ser. L’entrenador mallorquinista ja advertia de l’eufòria que havia detectat. Doncs bé, aquest estat d’ànim tocà amb els peus a terra i el líder perdé per mor de les seves errades, que podríem qualificar d’infantils. Ara bé, tot pot capgirar-se amb una victòria davant l’Oviedo, dissabte, a Son Moix. Veurem com els ha afectat perdre la imbatibilitat fora camp.
