Quan tothom donava per bo l’empat, el Mallorca va acabar guanyant un partit en el temps límit, gràcies a la convicció de Dani Rodríguez per fer una gran jugada, el gol d’Amath Ndiaye i les aturades espectaculars de Manolo Reina. La consigna de Luis García Plaza era ben clara: vigilar de prop tres jugadors, Stuani, Sylla i, sobretot, Samu Saiz, cervell d’aquest Girona que havia vingut a Son Moix amb la idea clara de puntuar. La presència d’Stuani i Sylla i les arribades del mallorquí Monchu crearen un poc de desconcert i nerviosisme a la defensa mallorquina. La ventada, a més, tampoc no l’ajudà a tenir un control net del joc i, cada vegada que la pilota volava d’un costat a l’altre, era una incògnita saber qui podria baixar-la amb garanties de ser jugada.
Si a la primera part ens afartàrem de veure les aparicions de Brian Olivan, la majoria de les quals sense crear gens de perill, a la segona desaparegueren gràcies al domini del Girona. A partir d’aquí, tornà la contundència de dos homes imprescindibles de l’esquema defensiu del Mallorca. Martin Valjent i Antonio Raillo foren impecables davant el teòric perill que podien crear els dos puntes del Girona. Tant Stuani com Sylla passaren pràcticament inadvertits i en cap moment no pogueren afeblir la concentració i gran col·locació del porter mallorquinista Reina. El partit, com era un poc previsible, s’encaminava a un empat o, fins i tot, a una victòria catalana, però aquest esport és qüestió de detalls, de ganes i de passió. Tot això és el que hi abocà Dani Rodríguez. Sense fer un gran partit, el migcampista gallec superà tots els contraris que li barraven el pas i deixà una pilota als peus d’Amath, que va saber resoldre amb classe i molta serenor. Ara qui té feina pendent és l’Espanyol, que haurà de guanyar avui el Rayo Vallecano si vol continuar acompanyant el Mallorca al capdamunt de la classificació.
