Quan feim memòria de tots els jugadors que han participat en un partit i no trobam cap emperò, és molt bon senyal, i segurament el millor elogi que pot rebre un equip i sobretot l’entrenador. Mai no sabrem si el Rayo Vallecano estava més pendent del partit de Copa del Rey contra el Barça, que ha de disputar el proper dimecres, que del que li cauria al damunt en vint minuts. És molt poc habitual, però de vegades passa. El Mallorca va sortir escopetejat a Vallecas i, quan encara molts dels jugadors no havien ni tocat la pilota, ja guanyava de zero a tres. Sense cap dubte, haurà estat la millor primera part, i el partit en general, dels mallorquinistes aquesta temporada, atès el rival que tenien davant, que només havia perdut cinc punts (un empat i una derrota) al seu camp.

L’exercici de concentració de tot l’equip ha estat la clau per tornar a Palma amb els tres punts, que deixen el Rayo a vuit del Mallorca i amb el recompte de gols a favor. Excel·lent va ser la posada en escena del grup de Luis Garcia Plaza, tot i els equilibris que hagueren de fer al lateral dret, amb l’entrada de Fran Gámez en substitució del lesionat Sastre, i la lesió posterior del valencià, als deu minuts de joc, que va ser suplit per un central, el argentí Franco Russo. El Mallorca havia pres bona nota del partit al Carlos Tartiere de Oviedo, on s’avançà amb dos gols i acabà empatant. Aquesta vegada, a Vallecas, no ha fet concessions, però sí una petita errada en el marcatge a Advíncula, que va marcar un bon gol, ajudat per un Reina que va poder fe mès. No podem retreure res a l’equip mallorquinista. Si tot és una qüestió anímica, està provat que el Mallorca va sortir amb una mentalitat guanyadora des del primer moment.

Els de Luis García Plaza continuen essent l’únic equip de la categoria que no ha perdut cap partit fora de Son Moix i això imprimeix caràcter. És un avís per als rivals i demostra personalitat.