Com que ha faltat futbol en una gespa de Butarque exageradament regada, ens quedam amb la bona gestió que fa Luis García Plaza. Ahir, contra el Leganés, va tornar a fer canvis i el resultat fou immillorable. El Mallorca va sumar tres punts, ja arriba a la impressionant xifra de quaranta-un i manté el lideratge. Naturalment, n’hi haurà que diran que el Mallorca va guanyar aprofitant la inferioritat numèrica del Leganés, però d’això no en té gens de culpa. El joc que ens oferí no va ser dels més vistosos, perquè foren dos equips que es tingueren molt de respecte, i intuírem més la consigna de no perdre o no arriscar que la d’intentar guanyar. Però les coses varen canviar amb l’expulsió de Rober Ibáñez, i el Mallorca ho va saber gestionar. Així i tot, no hauria estat la primera vegada que un partit d’aquestes característiques acaba amb victòria o, si més no, amb un empat de l’equip perjudicat. El Mallorca ho va manejar bé, sobretot l’entrenador, amb els dos canvis al descans: Mboula per Sánchez, sancionat, i després Cufré per un desafortunat Oliván. No varen ser determinants, però ajudaren a no passar pena, sobretot després del zero a un del millor jugador del partit. El gol d’Amath, un home molt discret, va acabar essent el millor, i no només pel gol que marcà gràcies a una passada de Prats i a la seva actitud. Fins ara, va ser un dels millors partits que li hem vist fer en totes les facetes del joc. Una nova victòria fora camp en un partit gris i durant el qual, segons la televisió, només es crearen tres oportunitats de gol. El balanç és molt magre entre dos equips que aspiren a tornar a la Primera Divisió. A mitjan setmana toca partit de Copa contra el Guijuelo de Salamanca, una competició que fa tot l’efecte que no interessa gaire, sobretot pel risc de tornar a casa amb lesionats.
