Com que el futbol actual és resultadista, no ens quedarà més remei que celebrar que el Mallorca hagi sumat un punt davant el Mirandés i sense encaixar. Allò del tassó mig ple o mig buit aquesta vegada té sentit, perquè l’equip de Luis García Plaza ahir va empatar jugant amb un home menys. El punt és bo, perquè el Mallorca va saber concentrar-se en defensa i tornà a exhibir col·locació i anticipació, detalls que fan que sigui un dels equips menys golejats de la categoria, ara juntament amb l’Espanyol, que ahir va deixar de ser l’equip imbatut amb un gol espectacular d’Isi Palazón.
A Miranda, el Mallorca va jugar amb deu homes els darrers vint minuts i no ho va passar gaire malament, però no es va acostat a l’àrea del Mirandés. És evident que, a partir de l’expulsió de Joan Sastre, l’entrenador mallorquinista va pensar: «millor sumar un punt, que ja tenim, que no perdre els tres». Aquest empat a zero podria semblar fruit d’un mal o avorrit partit, però no va ser així.
Ahir s’enfrontaren un equip que venia de competir a la Primera Divisió i un altre que té una de les mitjanes d’edat més joves de la categoria. Aquest detall el constatàrem en algunes accions i en el cos a cos amb homes més veterans, com Salva Sevilla, Raillo o Lago Junior, però el partit va tenir moments interessants d’anades i vengudes, però sense rematades a cap de les dues àrees. Les úniques que vàrem poder veure foren un bon xut de Pablo Martínez que va rebotar al travesser de Reina i una claríssima de Dani Rodríguez, de cap, que va enviar a les mans del porter amb tota la porteria per ell.
Al camp d’Anduva, va debutar Amath, va ser titular Cufré (l’argentí acabarà jugant de lateral esquerre), també es va estrenar Marc Cardona, però Luis García Plaza continua cercant el seu onze ideal i que l’equip marqui la diferència a l’àrea contrària.
