Ni Rafinha, ni Iago Aspas, ni Nolito, ni Denis Suárez, ni Murillo (molts d'ells, internacionals), els mateixos que empataren i que estigueren a punt de guanyar al Barça. No, aquesta jornada hem de parlar de Pozo, Salva Sevilla, Budimir, Baba i Reina, jugadors que han fet el millor partit de la temporada amb diferència, i, a més, golejant. Aquest esport té un component important de sorpresa. I només de sorpresa majúscula podem qualificar el partit que hi veiérem anit passada a Son Moix entre el Mallorca i el Celta; i no únicament, la manera de jugar, sinó també el resultat, més que colpidor. Dos equips que tenen una concepció del joc totalment oposada i que arribaven a l'enfrontament amb dinàmiques molt diferents. La gran pregunta que creiem que es fa el mallorquinisme és si serviran per res aquests tres punts, si vestiran un poc el que queda de competició. L'espectacular partit que feren els homes de Vicente Moreno només el podem entendre des de la desinhibició que va mostrar l'equip, la confiança i la solidaritat. No analitzarem aquí la presència del Celta, que al nostre parer va ser gairebé testimonial. Arran del primer gol, que va venir d'una jugada que segurament no era penal, l'equip gallec va desaparèixer del camp i en cap moment no va tenir oportunitat de reaccionar gràcies a la feina dels mallorquinistes. No hi ha dubte que és una gran victòria per continuar alimentant les miquetes que queden per salvar la categoria. Però encara s'han de disputar cinc finals, i el Mallorca no depèn d'ell mateix.
