Com solen anomenar-la els mallorquinistes de tota la vida, el 'Mallorqueta' se'n va a segona o bé hi tornarà quan acabi aquesta temporada tan atípica. Quan un equip només és capaç de sumar un sol punt de quinze possibles, malament rai. I si, a més a més, és el més golejat, amb 55 gols en contra, encara pitjor. La desolació ja s'ha instal·lat en l'imaginari de tots els aficionats, que s'han resignat a tornar a veure per Son Moix el Numància, l'Alcorcón, etc., dit amb tot el respecte. Si ja significava una entelèquia puntuar al camp del líder, fer-ho a San Mamés només ha volgut ser una repetició. Aquests 'barralets' nostàlgics serven en la memòria victòries aconseguides al Bernabéu, més de dues, i més poques a Bilbao, a l'antic camp. Ara són altres temps i també són uns altres jugadors. La derrota d'ahir era una més de les que estaven previstes, encara que diguem que els partits s'han de jugar. Llevat del penal transformat per Budimir, el Mallorca no va rematar ni una sola vegada entre els tres pals. La frustració s'ha instal·lat a la plantilla i es veu incapaç de redreçar cap resultat que li vagi en contra. Si els miracles sembla que fa mil·lennis que no s'estilen (si és que mai han existit), en futbol encara són més difícils de trobar. Per tant, convé començar a pensar en la pròxima temporada i confeccionar una plantilla per tornar a intentar pujar a la màxima categoria.
