a voluntat i les bones intencions de Vicente Moreno per canviar les coses no varen tenir els resultats esperats. Fer debutar el porter suplent, Fabricio, i Marc Pedraza i deixar a la banqueta Baba, Fran Gámez i Febas no varen ser una bona decisió.
Tot i això, la sensació que ens deixa el partit del Mallorca a Valladolid hauria estat la mateixa si haguessin jugat els titulars de sempre.
Els mallorquinistes feren uns primers quaranta minuts més o menys acceptables, però estèrils davant porta, i l'equip es va ensorrar després del primer gol dels locals. El Valladolid no s'havia ni acostat a l'àrea mallorquina i en el primer córner la pilota ja va entrar. La segona part va ser una repetició del partit a Leganés, amb una sola rematada entre els tres pals d'Abdon Prats, un voler i no poder i la frustració de tots els jugadors.
No sabrem mai -ni possiblement ho sàpiguen ells- què els passa quan juguen fora camp. En un exercici de ciència-ficció, ens aventuram a pensar que si el Mallorca de Son Moix s'enfrontàs al Mallorca visitant segurament la golejada seria majúscula.
Queda constatat que la plantilla reclama ser reforçada de totes totes -i haurà de ser per força en el mercat d'hivern-, perquè, si no és així, ho passarà encara pitjor del que hem vist fins ara. Diumenge torna la jornada a les dotze del migdia a Son Moix i amb un rival molt atractiu, però també molt perillós: el Vila-real de Santi Cazorla, un dels jugadors amb més tècnica de la Lliga.
