Quan un equip perd per dos a zero, i amb els dos gols de penal, mal símptoma; són regals que a la Primera -ni a cap altra- no es poden permetre. El València s'ha trobat amb una victòria pràcticament regalada, però justa i possiblement no gaire merescuda. No ens cansarem de dir-ho: el futbol té aquestes coses i uns equips les interpreten d'una manera i uns altres, d'una altra. El Mallorca només va ser inferior al València en l'apartat de les ingenuïtats. Els de Marcelino no en cometeren cap i els de Moreno, dues, que varen ser determinants per deixar els punts a Mestalla. Un recompte que segurament ja figurava en el deute dels mallorquinistes, però, vist com es desenvolupà el partit, no semblava que els punts haguessin de quedar en forma de dos regals injustificables. Sobretot, en el primer, a conseqüència de l'acció de Raíllo. El central no va saber mesurar-se i el penal va ser clar. Fins aquí el València havia estat inferior al Mallorca, que havia jugat amb criteri i que va rematar dues vegades als pals. El segon regal, de Lago, podria ser més interpretable, però els mallorquinistes no reaccionaren, entraren en descomposició i no tingueren cap oportunitat en la segona part. Moreno va intentar que tornàs la il·lusió amb el debut de Take i de Salibur, però tingueren una actuació que no passà de testimonial. Segona derrota de la temporada. Pausa per reflexionar i per fer més feina amb els nous.
