El futbol ens ha tornat a deixar una prova més de la seva capacitat de sorprendre. Aquest esport és així d'imprevisible. Quan tothom donava per bo l'empat, l'afició de La Rosaleda va quedar amb la boca oberta quan va veure que el Mallorca aprofità l'únic apropament en tota la segona part a l'àrea ben defensada per Munir. Si hem de parlar d'encerts, la medalla se l'hauran de repartir Abdon Prats i Leo Suárez. Ara bé, el mèrit també ha estat de Vicente Moreno -una altra vegada dirigint el partit des d'una cabina de ràdio- i el seu segon, Dani Pendín, per disposar que el davanter mallorquí i l'argentí sortissin al camp. La jugada la condueix molt bé Prats i la resol de manera soprenent el jove Leo Suárez, tots dos molt motivats des que substituïren Budimir i Aridai. És evident, els suplents foren imprescindibles perquè el Mallorca se'n dugués una victòria clau i de prestigi per continuar i refermar les seves opcions de disputar el play-off. Una victòria que els andalusos criticaran com immerescuda, però que no ha tengut res d'injusta. No serà la primera ni la darrera vegada que un equip té el control del joc, domina les dues àrees i en un contraatac i mitja badada acaba perdent. El Mallorca no va fer el partit de la temporada, però n'ha tengut altres semblants i els ha acabat perdent o empatant. A L'equip de Moreno li va passar el mateix a Las Palmas. Pepe Mel acabava de debutar amb una victòria a fora camp i perdia contra el Mallorca. Exactament igual a Màlaga. Debut de Victor Sanchez del Amo, victòria a Alcorcón i derrota davant l'afició andalusa. Millor impossible, pel Mallorca, és clar.
