Uns venen de Segona B i els altres, de Primera. Els visitants, pràcticament amb els mateixos que pujaren a Segona A i els locals, amb la majoria de jugadors provinents de la màxima categoria. Els canaris tenen un entrenador que és un veterà en el futbol d'elit. El del Mallorca no ha entrenat mai a Primera, i just un dels seus hi ha jugat: Salva Sevilla. Pepe Mel es va estrenar el cap de setmana passat amb una victòria a Riazor... Per tant, on hem notat el desequilibri en el camp? Molt senzill: en la intensitat, en les ganes d'agradar i en la il·lusió que hi dediquen homes que pràcticament no coneix ningú, com Estupiñán, Budimir, Baba (els tres millors del partit), i que en cap instant no donaren el resultat com a definitiu. És cert que el gol de l'empat és en fora de joc, però hem de dir que la jugada només podia acabar així, gràcies al magnífic moviment d'Estupiñán. Més tard vendrien oportunitats clares, com la de Salva Sevilla i de Budimir; per tant, la victòria té un gran valor. Per començar, per la decisió de Vicente Moreno de presentar una alineació diferent amb Baba de titular (que de cada vegada juga amb més seguretat) i Leo Suárez. La resta varen ser els mateixos de cada partit, i tots, tots, rendiren al màxim nivell davant un equip farcit d'experiència i que és degué sorprendre per la desimboltura del rival. Las Palmas, com altres equips, era i segurament encara ho és un dels cridats a tornar a Primera. Ara com ara, però, el que té els números per tornar entrar a la zona que estableix poder competir per pujar és el Mallorca.
