Amb la veu un poc trencada pel dol, un aficionat mallorquinista ens comentava que ha passat tota la temporada molt emprenyat, però que ara el sentiment ja només és de profunda tristor. Ahir, a Son Moix, es va tancar el darrer capítol dels 42 que ha tengut la insuportable anomenada 'Liga 1, 2, 3'. Aquest aficionat i molts d'altres han aguantat estoicament tots els esperpents i projectes de partits de futbol 'disputats' a Son Moix, i també a fora. La trajectòria de l'equip ha estat una befa de qualsevol intent de competir. Des que hem seguit el Mallorca, i ja fa una bona partida d'anys, mai no havíem vist un equip tan poc competitiu com el que acaba de baixar a Segona B. Mai, ni quan jugava a la Tercera precisament lluitant per pujar a la Segona B i a la Segona A, amb Antonio Oviedo com a entrenador. Era gent que estimava el club, que se sentia els colors i que acabava amb la camiseta ben xopa, si ens hem d'aferrar als tòpics. Els més veterans encara es recorden de partits èpics a la Segona B contra el Còrdova o el Jerez. Ens fa l'efecte que tot això només quedarà en la memòria col·lectiva i que serà molt difícil que es repeteixi. Amb l'estructura i directiva actuals fa mal creure que el club tengui arguments per tornar il·lusionar una afició profundament derrotada.
