Sí, es mereixen els tres punts, però en futbol els mèrits no serveixen per res si no tens l'encert suficient davant la porteria. La defensa del Mallorca va cometre una errada i el Mirandés la va saber aprofitar. De vegades, però, no són les errades defensives les que provoquen empats com el d'ahir, sinó que les ofensives també compten. Fins a tres oportunitats claríssimes va desaprofitar l'equip de Vázquez per sentenciar el partit: dues a la primera part i una a la segona. Aquests detalls passen factura i ara tothom se'n fa creus, però les oportunitats les has de transformar. I això és el que va passar a l'equip mallorquinista. Després de repetir l'experiència d'Osca, amb un 4-1-4-1, el tècnic gallec va reaccionar un poc tard i va canviar al clàssic 4-4-2, però l'experiment no li va sortir gens bé. Els qui entraren, Brandon, Pol Roigé i Pereira, embullaren més la troca. Si algú tenia qualque dubte del nivell d'Ortuño, ahir tornà a demostrar que el lloc de davanter centre és ben seu. Com deia Vázquez, això serà llarg i s'haurà de patir. Tampoc no és cap novetat.
