Aquest equip no sap ni empatar. El Mallorca és un equip d´una hora més o manco i, a més a més, és d´una innocència desesperant. Quan comences a veure un partit que juga el Mallorca, tens la sensació que, com a molt, acabarà en empat. Ahir, ni això. El Valladolid, un grup normal i corrent, però que té molt més ofici, es va endur els tres punts gairebé còmodament. Algú dirà que l'equip de Gálvez va tenir més oportunitats, ja ho crec, però quantes en va convertir en gol? cap ni una. Aquesta és la diferència. Digne d´elogi va ser l'actitud de Molango a la llotja de Son Moix, que animava amb vehemència els seus jugadors, però no va ser suficient. Com bé va dir ell, els gols no es fan des de la tribuna, per tant, no li bastarà l´entusiasme per redreçar l'equip, que de cada vegada està pitjor, que ja és dir. Els jugadors estan molt enfonsats anímicament i fets pols físicament. Tenim la sensació que no creuen en si mateixos; destil·len una impotència preocupant i això sembla que només s'arreglarà amb qualque canvi. La situació exigeix girar-la damunt-davall..., tot apunta a la banqueta. Gálvez ja no sap què ha de fer ni a qui ha de fer jugar. Tot plegat fa mala olor.
