Jugar al camp del Martínez Valero fa que el mallorquinisme rememori una època no tan llunyana que no sabem si tornarà. Les comparacions entre les alineacions d'aquella final de Copa i la d'ahir són sagnants. El Mallorca va ser millor que l'Elx en els primers minuts. Va crear alguna ocasió gràcies a Brandon i Moutinho, va dominar el joc i defensà amb correcció. Però a la primera combinació del rival, gol. I per això l'equip està a la part baixa de la classificació. La pel·lícula semblava que es repetiria a la segona meitat. Els de Gálvez sortiren amb bona actitud i poc encert. Fins al punt que va ser un defensa contrari qui marcà l'empat en pròpia porta. Aleshores el partit embogí una mica, amb ocasions a les dues àrees i aturades sensacionals dels dos porters, Javi Jiménez i Timon. Hauria pogut guanyar qualsevol dels dos equips. Parlant de qüestions institucionals, la veritat és que no entenc aquestes anades i vengudes de les accions del club. Tant m'és si el propietari és mallorquí, alemany o de Tucson (Arizona). Només voldria veure un poc de futbol de tant en tant. Esperem que els dòlars serveixin per reforçar la plantilla al mercat d'hivern.
