La monumental errada de Timon no és excusa (o no ho hauria de ser) perquè el Mallorca hagi estat superat per un equip corrent que representa perfectament el nivell de qualitat d'aqueixa segona divisió. L'Alabès no fa millor futbol que el Mallorca, però guanya. De quina manera ho fa és poc significatiu. Guanya gràcies a les errades dels contraris i es limita a defensar el mínim avantatge d'un a zero, com ha fet en els tres darrers partits. El Mallorca és incapaç de fer tot això, tot i que no sembla que sigui gaire difícil. És evident que Bianchi no és sant de la devoció d'Albert Ferrer. El català va tornar a deixar l'italià a la banqueta i Coro es va haver de barallar amb els corpulents defenses locals. I tot això quin resultat? Cap ni un. Ni amb Coro ni amb Bianchi no va crear gens de perill. El Mallorca va tornar a tenir la pilota i, com a Pamplona, les poques vegades que va xutar ho va fer de manera innocent. Cap defensa rival no ha tengut el més mínim problema. No sé què passarà amb Albert Ferrer. Del que estic segur és que no va assajar cap antídot davant errades tant grolleres com la que va cometre el porter mallorquinista ahir a Vitòria.
