Vistes les circumstàncies, és evident que el punt aconseguit a Leganés, no és dolent. Una altra cosa és el partit que ha fet el Mallorca. Molt poca ambició, molt poques ganes de guanyar..., i moltes de no perdre. Massa por de no perdre. Però bé, segurament els tècnics i els jugadors valoraran molt el fet d´aguantar els darrers quinze minuts amb deu homes. La lesió d´Arana segurament quedarà registrat al llibre dels Guinnes. No record que cap jugador es lesionàs al cap de deu segons d´haver entrat al camp. Va semblar que l´equip tengués una catarsi i a partir d´aquí es va limitar a defensar el zero a zero. El Mallorca no aconseguí controlar la pilota i el Leganés, que tampoc no va fer res de l´altre món, just va tenir una oportunitat. Aquesta vegada sí que hem de valorar positivament la feina dels homes a darrere. La pèrdua constant de pilotes al centre del camp feren anar de corcoll tota la defensa mallorquina. Llevat de qualque rebot, els defensors estigueren més concentrats del que havia estat habitual. Bon partit d´Aveldaño i Oriol. Aquestes són les poques coses positives, però que no milloren les negatives. Massa detalls que hauran de corregir.
