Sempre quedarà la incògnita de saber què hauria passat si el Mallorca hagués sortit amb la mateixa intensitat a la primera part. No ho sabrem mai. El que sí sabem és que el resultat ens sembla immerescut. Si les temporades passades destacàvem la gran quantitat d'errades defensives, avui podem parlar d'un sac de regals ofensius. No els hem comptat, però, si els jugadors de Ferrer haguessin encertat la meitat de les oportunitats que varen crear, ara parlaríem d'una victòria; ahir sí, durant tota la segona part s'hi esforçaren. A Segona qualsevol distracció pot materialitzar-se en més d'un gol i així va ser durant gairebé tot el primer temps. Timon es va errar en el primer i una pilota morta que ningú no va saber enviar a fora va significar el segon. De fet, el Mirandés no va tenir cap altra oportunitat, però sí Ros, Sissoko, Oriol i un desafortunat Bianchi. L'empat no és dolent, sobretot si la pròxima jornada l'equip manté la tònica de sumar els punts de casa. Em sembla que fent la mitjana anglesa, la classificació no avança com els afeccionats voldrien. El Mallorca va entendre com jugar en un camp petit, però segurament se'n va témer un poc massa tard.
