Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Costumari Popular

Per Sant Bernat, el sol ja entra pel forat

Festes de Sant Roc, a Alaró. | DM

Festes de Sant Roc, a Alaró. | DM

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Felip Munar i Munar

Felip Munar i Munar

Avui és sant Roc

Era creença que avui, de bon matí, el ca de sant Roc voltava pels pobles i feia fugir tots els cans rabiosos. La gent deixava rosegons de pa al carrer per tal que el ca de sant Roc els pogués menjar. Hi havia gent que venerava el ca més que no el mateix sant, i fins i tot s’havia arribar a oferir-li ofrenes i presents. Es deia que l’endemà de sant Roc era el sant del ca; avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de cans a les esglésies. La resta de l’any era prohibit per mor de la creença que el cos del ca era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Sant Roc era invocat contra la pesta i el foc: «Gloriós sant Roc, guardau-mos de pesta i de foc». És el patró d’Alaró i és venerat a Porreres, tot i que els seus patrons siguin sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.

Sant Bernat de Claravall (20)

Patró de Sant Bernat de la Real. Se’l representa amb l’hàbit blanc i el cap rapat amb una cinta prima de cabell, mitra als peus –símbol de rebuig als nomenaments-, dimoni encadenat, un ca roig o blanc tacat de roig –en recordança del somni de la seva mare que un ca guardaria la casa de Déu i lladraria contra la malignitat-, llibre de la Regla –perquè ell fundà l’orde i n’especificà les normes- i un eixam per la suavitat de la seva doctrina i caràcter. Va fundar l’orde del Cister, i és l’advocat dels apicultors. A principis del s. XX els germans religiosos de Sant Bernat adornaven l’altar amb cossiols d’alfabeguera i, abans o després de besar el sant, els pelegrins n’agafaven un brotet i «feien mal bé els cossiols»; així fou com varen començar a cultivar-ne i a donar-ne un brotet als visitants... i així es va estendre per tota l’illa. L’alfabeguera forma part dels «perfums de la festa», suau i sensible; es creu que aquella dona que en du un penjoll devora el cor, tendrà ben aviat un enamorat que li anirà al darrera; o bé que no tendrà mal de cor.

Entra el Creixent (20)

Per sant Bernat (20) és un bon moment per fer saó per a la sembra de les patates tardanes. Per sant Bartomeu (24) l’oliva que cau ja té oli, per això el bestiar ja no pastura dins els olivars. A finals de mes ja tanquen dins la soll els porcs per engreixar. Convé preparar el cubell, les bótes, els barrals i tots els estris necessaris per fer vi, fonyador, premsa, etc. Convé revisar l’estat de les teulades i arreglar els desperfectes abans de les pluges de les darreries d’estiu. Convé posar a recer la llenya que s’ha assecat amb la calor perquè no es podreixi. El refrany que encapçala el Costumari indica que el sol comença a estar més baix.

Els refranys més populars (V)

Gallina vella fa bon brou. Qui menja sopes se les pensa totes. Em fas festes i no me’n solies fer, és que em vols fotre o m’has de menester. Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. Qui té boca s’equivoca. N’hi ha per llogar-hi cadiretes. A cada porc li arriba el seu sant Martí. Brams d’ase no arriben al cel. De llevant o de ponent, de la dona sigues parent. De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs. El sabater és el que va més mal calçat. Missers i procuradors, a l’infern de dos en dos. No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré. Déu dona faves a qui no té barram. Qui paga mana. Fer Pasqua abans de Rams. No es pot repicar i anar a missa. Bon vent i barca nova. Ja pots xiular si l’ase no vol beure. Salut i força al canut! De desagraïts, l’infern n’és ple. Sempre plou sobre banyat. Músic pagat no fa bon so. El refrany que encapçala el Costumari és una advertència sobre els canvis de temps o corrents.

La predicció del temps

Els humans –que també som animals- hem predit el temps durant segles. Ara, evidentment, ho hem sofisticat amb ordinadors, satèl·lits i tota mena d’aparells tecnològics. Però abans ja sabíem endevinar quin temps faria només amb els nostres ulls i la nostra pell. No veus mai formigues ofegades per la pluja ni ocells volant enmig d’una tempesta. I és clar que papallones i ocells migradors, que recorren centenars o milers de quilòmetres, han d’orientar-se no només pel relleu, sinó també davant les inclemències del temps. I això no és màgia, és física. Es tracta de forces subtils però poderoses, com la pressió i l’electricitat atmosfèriques, els camps magnètics, els colors i les formes dels niguls, la temperatura i la humitat de l’aire. Totes aquestes variables meteorològiques –incloent-hi la força i la direcció del vent- són indicadors canviants, que es poden percebre i fins i tot mesurar, i que varien abans, durant i després de qualsevol fenomen meteorològic.

Sabíeu que...?

Dilluns (17) és el Dia Mundial del Vianant. Dimecres (19) és el Dia de l’Assistència Humanitària; també és el Dia de la Fotografia. Dijous (20) és el Dia Mundial del Mosquit. Divendres (21) és el Dia Internacional de Commemoració i Homenatge a les Víctimes de Terrorisme. Dissabte (22) és el Dia Mundial del Folklore.

A l’alba i posta de Sol d’aquest mes és possible observar el raig verd, fenomen òptic atmosfèric fugaç com una llampada per damunt del Sol.

Durant aquest mes podeu gaudir de la visió central de la Via Làctia a l’horitzó.

L’herba de sant Roc surt a llocs humits com s’Albufera; la seva flor groga era usada contra les diarrees i per aturar hemorràgies.

Floreix la salònica o herba salada, que es menja en ensalades, bullida o envinagrada; la seva cendra servia per fer sabó i per fer vidre.

«Fes que els adversaris vegin com extraordinari el que és ordinari per a tu; fes que vegin com ordinari el que és extraordinari per a tu» (Sun Tzu).

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

  • d
Tracking Pixel Contents