Eclipsi de sol, guerra al món

Eclipsi solar

L’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 serà un eclipsi solar total. És el següent eclipsi europeu després de l’11 d’agost de 1999. L’eclipsi total serà visible a Europa només a Islàndia, Espanya i dues parròquies de l’extrem nord-est de Portugal (Guadramil i Rio de Onor). Després de començar a les costes russes del mar de Laptev amb el Sol de mitjanit, travessarà les regions polars del nord, i passarà molt a prop del pol Nord (98,6% ocultació del disc solar). La banda de totalitat recorrerà Groenlàndia i tendrà el seu màxim a l’altura de la costa nord-oest d’Islàndia, des d’on baixarà per l’oceà Atlàntic cap a la península Ibèrica. Després travessarà Espanya en direcció sud-est durant la tarda local, i acabarà amb la posta de sol a les Illes Balears. Es podrà veure com a eclipsi total a les ciutats de Lleida, Tarragona, Castelló, València o Palma. En canvi, Barcelona, Girona, Alacant, Andorra la Vella o Perpinyà quedaran fora de l’àrea de totalitat i, per tant, es veurà com a eclipsi parcial. Una vella creença popular associava el fenomen astronòmic amb conflictes o desgràcies, d’aquí l’expressió que encapçala el Costumari.

Com afecta un eclipsi de Sol als animals?

L’eclipsi total de Sol del mes d’agost de 2026 permetrà observar comportaments molt curiosos i sorprenents dels animals davant d’aquest fenomen astronòmic. En el moment de la totalitat de l’eclipsi veureu com, de sobte, els cans es posen a lladrar i els ocells deixen de volar gairebé alhora, refugiant-se a les branques dels arbres o fins i tot a terra. Les persones, que també som animals, experimentarem una sensació de fred, de perill i d’un misteri difícil de descriure. El motiu és que, just abans de la totalitat de l’eclipsi, tot i que encara hi hagi claror solar, l’ombra de la Lluna ja haurà començat a reduir la radiació que arriba a la nostra pell, i percebrem aquesta baixada de temperatura radiativa al nostre cos sense cap explicació visible, com serà el pas d’un núvol o l’ombra d’un arbre. Si mirau a terra, veureu com a l’ombra dels arbres apareixen mitges llunes per tot arreu, un fenomen sense una explicació immediata.

Sant Llorenç (10)

Va viure al segle III a Aragó i a Roma, i va morir màrtir, rostit al foc; per això se’l representa amb unes grans graelles. Fou un dels set diaques romans del papa Sixt II. Va patir martiri durant les persecucions de Valerià, l’any 128. Se’l té per advocat del foc i patró dels oficis que treballen amb foc: terrissers, vidriers, forners, cuiners, etc. I invocat contra els incendis. Avui és el dia més calorós de l’any, el foc s’escampa per la terra, i les pedres fogueres beuen foc. Les llàgrimes de sant Llorenç són una pluja d’estrelles fugaces –semblant a uns focs d’artifici- que s’esdevé cada any amb major o menor força la nit posterior a l’11 d’agost (l’endemà del sant), dia de la màxima aproximació entre l’òrbita de la terra i el cometa Swift-Tutle. Una nit propícia a l’acompliment de desigs. Entre les seves funcions hi havia la de distribuir els béns entre els pobres; ell els donà tot el patrimoni de l’Església i, per això, quan el prefecte el va fer cridar, s’hi presentà acompanyat de tots els seus pobres, a qui va definir com «el tresor de l’Església». Fou empresonat i torturat damunt unes graelles al foc. Segons la tradició, abans de morir, va dir a Valerià: «D’aquesta banda ja estic ben torrat, donau-me la volta i menjau-me». Festa major a Selva i a Sant Llorenç des Cardassar.

L’Assumpció (15)

O la Mare de Déu d’Agost, o Mare de Déu morta, o Mare de Déu del llit, o Mare de Déu gitada. Misteri que fou definit com a dogma pel papa Pius XII l’any 1950. Sembla que es tracta d’una cristianització d’una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i la verema, les dues collites mediterrànies més importants. La celebració es feia en aquests moments en què, segons la creença popular, la terra està adormida i reposa. És evident la relació entre les idees de descans de la terra i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Possiblement, aquesta identificació, si és que no va ser establerta conscientment, va facilitar la substitució de la festa pagana per la cristiana.

Una de les quatre grans festes marianes

En temps antic, per la Mare de Déu morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat, i a molts de pobles. I encara ho és a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Valldemossa, on se celebra la «processó de les Crestes», el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu amb el llit voltat d’àngels barrocs i alfabegueres. També és festa solemne a Sant Jordi, Alaró, on temps enrere sortien a ballar els cossiers.

Creences

Qui no observava la festa d’avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l’enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d’anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s’encomanaven a la Mare de Déu.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional de les Poblacions Indígenes. Dimecres (12) és el Dia Internacional de la Joventut. Dijous (13) és el Dia Internacional dels Esquerrans.

«Saber que sabem el que sabem, i saber que no sabem el que no sabem, és el veritable coneixement» (Copèrnic).

Suscríbete para seguir leyendo