Clara lluna és la de l’agost, però la del gener és millor

Comença l’agost

No fa gaire era el mes més calorós de l’any, més feixuc, per això la gent feia feina de bon dematí i devers les deu es retirava; l’horabaixa tornava a fer un poc més de feina. Estam en temps de la canícula, de calor humida que convida a estar en repòs. La dita que encapçala l’escrit ens recorda que la lluna d’agost, després de la de gener, és la més clara de l’any. Les cigales no fan feina, només canten, perquè no poden –ni volen!- fer feina, fa massa calor; el seu cant monòton fa endormiscar. La gent del camp sap que sempre arriba el temps oportú, i no s’ha de frissar d’arribar-hi, ja vendrà per ell tot sol; i moltes dites i refranys en fan referència –dels quals ja n’hem fet referència a Costumaris anteriors-: «La figa, quan es madura cau»; «A tot porc li arriba el seu sant Martí»; «No passis l’arada davant el bou»; «Fer Pasqua abans del Ram». Quanta saviesa hi ha dins el món de la pagesia!

La canícula de l’agost

La xafogor és present, ja que l’estel Sírius –conegut com l’estel del Ca- en aquest temps neix i es pon amb el sol i li encomana la xafogor. Per sant Llorenç (10) és quan fa més calor. Un temps eixut, però també amb barrumbades estiuenques –«plou i fa sol»-. És el mes de les festes patronals o majors. Temps de passejos a la fresca, de tremponades, de fer la xerrada post el sol, de gaudir del temps estival.

Avui és la Mare de Déu dels Àngels

La Mare de Déu dels Àngels és la Patrona de Pollença, festa du moros i cristians. El primer acte té lloc a les cinc de la matinada, on la banda de música interpreta l’Alborada. El moment més esperat és l’horabaixa, quan es rememora la batalla esdevinguda el 1550 en la qual els pollencins, liderats per Joan Mas, varen vèncer els pirates de Dragut, tot començà amb el crit que arriba fins al fons del cor de tots els pollencins, fet per Joan Mas: «Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos!».

Mare de Déu de les Neus (5)

Aquesta advocació mariana té un origen llegendari. Temps era temps tal dia com avui, va caure una gran nevada a Barcelona. Tot va quedar cobert de neu excepte una petita clapa, prop del que avui és la plaça de Sant Jaume, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Tothom va veure en aquell fenomen un signe celestial i a l’indret on es va trobar la imatge es va aixecar una església, que va ser dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Però també se celebra la dedicació de la basílica de Santa Maria, una de les quatre basíliques majors de Roma que la Mare de Déu indicà, amb una nevada en aquesta data, el redol on volia que fos edificada la basílica. Fou el primer temple de Roma dedicat a la Mare de Déu i per això és molt venerat -es va daurar el sòtil amb el primer or duit d’Amèrica, donat pels Reis Catòlics-; i també perquè l’antiga llegenda de la neu que va caure en el lloc on havia de ser construïda recorda als fidels que quan arribin les passions i el foc de les adversitats, la Mare de Déu pot enviar, des del cel, les neus de les benediccions divines perquè apaguin les flames de les males inclinacions: vet aquí el seu significat. Fan festa a Bunyola i Cala d’Or. «Mare de Déu de la Neu,/ Vós sou blanca que lluïu,/ per què no el me devertiu/ an aquest estimat meu?».

Entra el minvant (6)

Continua la collita de prunes, peres i pomes. I a l’hort, tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cogombres, espinacs... Un bons trempons i verdura i fruita fresca! És bon temps per eixermar i entrecavar les soques de les oliveres. Diuen que els dies d’agost que fa boira, els mateixos dies d’abril de l’any que ve sol ploure, i si plou el mes d’agost hi sol haver esclata-sangs. Per fer malbé el gram sense fer servir herbicides, per l’agost es passa una rella i, amb la calor i el foc del sol, es mor. Es poden sembrar les patates tardanes que s’arrancaran devers el desembre, prop de Nadal.

Sant Domènech (8), patró de Lloret

Va fundar l’orde de frares predicadors o dominics, i va instituir, també, la devoció del Sant Rosari. Segons la veu popular, sant Domènech era el patró de l’aigua i per això el tenien per patró els oficis que n’utilitzaven molta, com els paperers, els tintorers i els indianaires. També el veneraven els pagesos i els escombriaires. L’invocaven perquè protegís contra els missers, jutges i altres servidors de la justícia. Els seus atributs són: l’hàbit blanc de l’orde i el mantell negre, amb tonsura; una estrella al front, símbol de saviesa, i un ca amb una antorxa encesa a la boca; també du el llibre de la Regla.

L’aigua de sant Domènech

Avui els frares dominics tenien per costum beneir l’aigua del pou que solia haver-hi al claustre del convent, a la qual, a partir d’aquest moment, s’atribuïen virtuts guaridores. A vegades, per beneir-lo, hi tiraven fulles d’uns tarongers que, segons deien, havia plantat el sant. La gent feia cua per anar a cercar aigua beneïda. Sant Domènech va salvar de la mort un nin que havia estat injustament condemnat a la forca, tot fent que un gall retornàs a la vida quan era a punt de ser empassat pel jutge.

Sabíeu que...?

Dijous (6) és el Santíssim Salvador, festes patronals d’Artà.

Divendres (7) és sant Gaietà, són les festes d’estiu de Son Espanyolet i Son Cotoneret.

«Cada encert ens genera un enemic; per ser popular s’ha de ser mediocre» (Oscar Wilde, 1854-1900, poeta, novel·lista i dramaturg irlandès en llengua anglesa).

Suscríbete para seguir leyendo