Santa Verge Catalina, que per sempre al cel reinau...

Sant Joaquim i santa Anna (26)

Són els pares de la Verge Maria i, per tant, els padrins de Jesús. L’any 1584, l’Església d’Occident –la d’Orient ja celebrava la festa al segle VI- va adoptar la devoció i el culte als dos sants, molt difosa a Nàpols, Anglaterra i Irlanda, malgrat l’atac ferotge de Luter tant cap al culte en el seu honor com cap a les imatges que la representaven acompanyant Maria i Jesús. Segons la tradició, santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l’havia considerat la protectora dels casats i el dia d’avui se celebraven molts casaments; també és patrona de les dones embarassades. Era advocada de les puntaires de la costa perquè, segons la tradició, va ser la primera que va fer puntes de coixí i la que en va ensenyar a fer a la seva filla, la Mare de Déu. Santa Anna és la figura cristiana de la padrina, de l’àvia. La tradició oral sol ser patrimoni de la dona, de la padrina –dona i vella-: rondalles, cançons, refranys, moixaines, el culte familiar entorn de la llar... Recorda antigues situacions matriarcals.

Santa Caterina Tomàs (28)

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531-Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d’abril de 1574) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. Iconogràficament és representada vestida de pagesa mallorquina, amb un capell al cap damunt el rebosillo, o bé com a religiosa, amb el seu hàbit corresponent. Caterina Thomassa, amb el llinatge en femení, com era costum a l’època: així consta anomenada a la carta de professió, conservada fins a l’actualitat. Aquest costum de feminitzar Tomàs, ja no se segueix perquè actualment empram els llinatges de manera única per als dos sexes. Sí que continua en l’àmbit popular la denominació de sor Tomassa o bé sor Tomasseta per a referir-se popularment a la Santa amb un to d’afecte familiar, com qui és de casa entre els mallorquins. El seu nom, Caterina, que en grec vol dir «la pura», es refereix a la cèlebre màrtir d’Alexandria, i és un nom molt popular a Mallorca fins a l’actualitat, amb les variants Catalina i Catarina.

Santa Marta (29)

Era germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Va acollir a ca seva Jesús quan anava a Betània i va servir el leprós del sant Sopar. Per aquesta raó, santa Marta era patrona dels hostalers i de les minyones. Els caminants, pelegrins i viatgers la invocaven perquè els fes trobar bona posada i els guardàs d’anar a parar a cap hostal que fos un cau de lladres: «Santa Marta venerada/ feis-me trobar posada honrada!» El nom de Marta significa –en arameu- «senyora». En els Evangelis se cita Marta en tres passatges: en la resurrecció del seu germà Llàtzer; en l’episodi de la invitació a ca seva, quan la seva germana Maria es va quedar a escoltar la paraula de Jesús; i a Betània, quan a sis dies de la Passió, Jesús fou honrat a ca seva per la seva germana Maria, que li tirà el perfum als seus peus. Però hi ha altres escrits considerats apòcrifs i més tardans: segons la tradició medieval, Marta, amb Maria i Llàtzer, varen evangelitzar Provença. És curiós que per a l’elecció dels seus atributs l’art ha fet referència a les llegendes apòcrifes.

Sant Abdon i Senén (30)

Sant Abdon i sant Senén (o els sants Metges) són sants llegendaris, suposats màrtirs perses enterrats a Roma. Tradicionalment venerats com a protectors dels conreus i la pagesia. Tot i que l’església catòlica va retirar la seva festivitat obligatòria degut a la manca de proves històriques, es permet el culte local on és tradició. Aquests sants, juntament amb sant Galderic, van ser els primers patrons dels llauradors i pagesos, especialment dels hortolans, des del segle XII. A partir del segle XVII, amb la influència cultural i política castellana, van ser progressivament substituïts per sant Isidre. Cal dir que també es troben arreu de la Mediterrània. Se’ls representa formant parella, vestits amb indumentària que correspon al seu origen noble. A vegades poden anar vestits com a soldats. Els seus atributs varien bastant, però un dels més constants és l’espasa amb què van ser decapitats. També acostumen a portar corona i ocasionalment una gorra frígia (en relació amb el seu suposat origen persa) o la palma característica dels màrtirs cristians. Són representats en frescos del segle VII, rebent corones de mans de Crist. Avui són les festes patronals d’Inca.

Sant Ignasi de Loiola (31)

Era un militar basc que, a causa d’una ferida greu i una llarga convalescència, va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d’un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a «fava de sant Ignasi». Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l’estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si n’excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.

Sabíeu que...?

Avui són les festes patronals de Moscari (santa Anna).

Per sant Feliu (1) fan festa a Llubí, Santa Eugènia i Vilafranca de Bonany; Feliu significa «aquell que és feliç i afortunat».

«No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi» (Charles Darwin, 1809-1882, va ser un naturalista britànic, famós per formular la teoria de l’evolució per la selecció natural).

Suscríbete para seguir leyendo