Al mes de juliol, a l’era hi fa un bon sol

Divendres (10) és sant Cristòfol

Diu la tradició que va dur Crist damunt les espatlles per travessar el riu. Es va convertir al cristianisme i el predicà amb gran entusiasme; per aquesta raó fou una de les primeres víctimes de la persecució de Deci al s. III. Era tengut com a advocat contra la pesta, la fam, la guerra, el foc, els malsfactors, els robatoris, i era el protector dels viatgers; per aquest motiu la seva imatge es trobava sovint pels camins i pels portals de les ciutats, ja que hi havia la creença que qui veia la figura de sant Cristòfol estava salvat durant tot aquell dia de mort violenta.

Patró dels automobilistes

A començaments del s. XX, sant Cristòfol, es va adoptar com a patró dels automobilistes. D’aquí ve que el dia d’avui, en moltes poblacions, es beneeixin tota casta de vehicles automòbils. Sovint aquesta benedicció forma part d’una sèrie d’actes organitzats per clubs automobilístics, associacions professionals, mútues de xofers o d’altres, i que solen consistir en una desfilada de vehicles adornats, bandes de música, revetles, sopars o dinars de germanor, concursos, etc. També ha estat advocat contra la fam, la pesta i la guerra, contra la pestilència, i els malfactors. Protector dels camins i dels caminants. Segons una rondalla de mossèn Alcover, sant Cristòfol va venir a Mallorca: «De s’Heretat, sant Cristòfol se tirà amb una passa an es Porrassar, darrera es corral de Can Mulet, quasi dins la vila d’Algaida, on deixà senyat es peu dalt una penya». És el patró de Binali –s’hi fan unes bones beneïdes!-, i festa major a s’Arenal, i a sa Calatrava.

Creences al voltant de sant Cristòfol

Era creença que avui les aigües tenien virtut per mor que el sant les havia hagut de travessar duent gent d’un cantó a l’altre. El millor moment per banyar-se era les dotze del migdia, ja que es creia que era quan més virtut tenien. La llegenda diu que sant Cristòfol era un cananeu molt alt i fort, i quan va dur el Nin Jesús a l’altra banda del riu li va dir que li semblava que havia duit tot el món a l’espatlla, i aquest li va contestar: «En efecte, Cristòfol –que en grec vol dir ‘el qui du Crist’-, perquè jo som Jesús i tot el món és en mi». I a partir d’aquell moment, l’humil i ignorat passa-rius va esdevenir sant.

Entra la Lluna vella (7)

Aquesta lluna és apropiada per tallar pins i savines. També alguns arbres de jardí de clima tropical, com són tots els ficus, es retallen i es poden; la raó és senzilla; com que són originaris de climes molt càlids en aquest temps són molt actius, creixen amb força i les ferides no degoten tanta saba i sequen molt aviat, tot el contrari del que passaria si aquestes operacions es fessin amb el fred de l’hivern. Les palmeres també s’han de trasplantar amb la calor; durant l’estiu estan actives i en ple creixement, amb la qual cosa tenen més possibilitats de sobreviure a la sempre traumàtica operació de trasplantament. Els qui neixen aquest mes diuen que són llunàtics i ganduls; també es creu que és el mes de la fúria i de la bogeria; és el pitjor mes per als que pateixen de migranyes i mal de cap.

Sant Benet (11)

Fou proclamat patró d’Europa l’any 1964. Conten que la dida de sant Benet estava molt amoïnada perquè se li havia romput un garbell de terrissa que li havien deixat; el sant va beneir els trossos, els quals es varen ajuntar de nou i el garbell va quedar sencer, com si mai no s’hagués trencat. Per aquest miracle va ser pres com a patró pels garbellaires i sedassaires; però també el veneraven els pagesos, arquitectes, químics, enginyers, etc. Va néixer a Núrsia (480-547, Itàlia), se’l representa amb l’hàbit negre benedictí, el llibre de la Regla, com a fundador d’una orde, el bàcul, un corb amb un pa en el bec, un calze i una serp alada. «Ora et labora» és el seu eslògan, i el monestir que va fundar era un recinte dedicat al treball i a l’oració, amb la més estricta disciplina. Aquesta va ser la primera d’una xarxa de comunitats benedictines que a l’Edat Mitjana, patrocinada pel papa Gregori, s’havia estès per Europa. Sant Benet, des del pontificat de Pius XII, ostenta el títol gairebé nobiliari de «Pare de l’Occident».

Les menges d’estiu

No hi ha com un trempó a la fresca: tomàtigues, pebres, cebes tendres, uns alls i un poc de tonyina, banyat amb oli mallorquí i un vi de qualsevol de les bodegues mallorquines. També els escabetxos són plats d’estiu i constitueixen un tipus de condiment i de semiconserva molt popular; aquest mes comencen les bones sardines, i tant es poden menjar torrades com amb escabetxo. La fruita esdevé la millor excusa per a un menjar sa: melons, síndries, préssecs, raïm, albercoc, nespres, cireres, figues, maduixes. Un esclat de la natura que hem de saber aprofitar.

Sabíeu que...?

· Avui és el Dia Mundial del Bikini. Dimarts (7) és el Dia Mundial del Cacau; i el Dia Internacional del Sòl. Dimecres (8) és el Dia Mundial de l’Al·lèrgia. Dissabte (11) és el Dia Mundial de la Població.

· Avui Pina celebra la Fira.

· El fonoll antigament s’utilitzava com a diürètic i per augmentar el raig de llet a les dones que donaven pit o per evitar vòmits de llet als nadons.

· A les cases on niuen les orenelles no hi pega mai cap llamp.

· Totes les pells es poden bronzejar; el bronzejat ve determinat per la capacitat de la pell de produir melanina; les pells amb fototips baixos en lloc de bronzejar-se es cremen i han de ser més estrictes en fotoprotegir-les.

· «De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense tenir res a dir» (John Steinbeck, escriptor nord-americà, 1902-1968).

Suscríbete para seguir leyendo