Pagant, Sant Pere canta

Sant Pere i sant Pau (29)

Es deia Simó i Jesús el va fer «pescador d’homes» i li va posar de motiu «Kefa» (pedra, en arameu: d’aquí Pere); donar un nom nou té un sentit destinal, encomana una missió: la pedra o fonament de l’Església. Fou un dels deixebles predilectes i príncep dels apòstols, primer papa de Roma. Capaç de grans heroïcitats i grans covardies i mancaments; va negar tres vegades el Mestre i, com Jesús li havia predit, al punt va cantar el gall perquè se’n temés. Uns trets de la seva vida l’han fet popularment entranyable: el seu plor de penediment; la seva proverbial candidesa i espontaneïtat: llançar-se a caminar sobre les onades, com si fos Nostre Senyor; malgrat no haver pescat res, tornar a calar les xarxes fent cas al Mestre i treure-les plenes; no deixar-se rentar els peus per Jesús al Sant Sopar; tallar l’orella de Malcus, soldat romà, quan va anar a prendre Jesús; i la humilitat de demanar ser clavat cap per avall a la creu a què fou condemnat, no sentint-se mereixedor de ser igual que el Mestre. És conegut per moltes rondalles, acudits i moralitats de «quan Nostre Senyor i sant Pere anaven pel món». Se celebra sant Pere i sant Pau, apòstols, perquè la tradició situa el seu martiri el mateix dia; o per raons de lideratge eclesial, compartit i sovint enfrontat.

Comença el juliol

«El juliol és l’amo del Sol!» (per això fou dedicat a Juli Cèsar –julius- ja que el Sol és símbol imperial) i, juntament amb l’agost, també és el més sec. Si plou acostuma a fer mal: «Trons pel juliol, treuen el dol». Amb la calor, els arbres del bosc aturen el seu creixement –es diu que no tenen saba-, tot al contrari dels arbres de jardí, i molt especialment els d’origen subtropical que creixen amb molta força. Al llarg d’aquest mes la monja l’encendrà (santa Margalida, 20) i més endavant el frare l’apagarà (sant Bernat, 20 d’agost). Som a la plena de les figues flors, dels albercocs tardans i, en general, és el mes de tota casta de fruites. Seguia la tasca de la sega, llavors batre, i ja sabeu la dita: «Qui no pot segar, espigola», tots ens hem de conformar. Temps dels trempons d’estiu: no hi ha menja més bona ni més sana!

Entra la Lluna plena (30)

Hi sol haver poques pluges. Segueixen les tasques de les messes: batre a l’era i omplir els graners, o ensofradors, i la palla als pallers o dins els sostres. Temps de caçar la perdiu, quan el sol és fort. Viurem les festes patronals, i la Mare de Déu del Carme (16) amb les processons de les barques; i sant Jaume (25). Un mes considerat benigne, però també malèvol, sobretot el pleniluni –el «flament de juliol»- que duu malaventura: porcells i llocades que hi neixen, es moren. Es poden fer empelts d’escutet als tarongers, figueres, oliveres, ametllers, llorers i d’altres.

Sant Marçal (30)

Patró dels forners. En el terme de Marratxí. És el patró de tot el municipi. L’església fou construïda entre els s. XVII i XVIII i és dedicada a sant Marçal. Paga la pena el retaule barroc del 1734, obra de Joan Deià. Un terratrèmol l’any 1851 va provocar seriosos desperfectes, fins que fou restaurada i ampliada el 1864. Sant Marçal fou el primer bisbe de Llemotges (França). Fou enviat des de Roma a evangelitzar les Gàl·lies, però el llegendari el situa tant al s. III com contemporani de Jesús. L’església ha reconegut fins a cinc màrtirs que s’anomenaven Marçal.

Sant Tomàs, apòstol (3)

Segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. En l’evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria el segle III) se’l considera un dels quatre germans de Jesús que s’esmenta en l’Evangeli segons Marc 6, 3; segons l’Església Catòlica, serien cosins de segon grau. El fet més conegut de Tomàs es troba en l’Evangeli segons Joan 20, 24-29, on es nega a admetre la resurrecció de Jesucrist fins que no li passi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió. Quan Jesús hi apareix, el convida a ficar el dit a la nafra del costat i Tomàs exclama: «Senyor meu i Déu meu!» Se’l representa amb una llança (pel martiri); amb un escaire i un carreu (per la professió); introduint el dit o la mà a la ferida de Crist. És el patró dels arquitectes.

Els refranys més populars (III)

Barcelona és bona si la bossa sona. S’atrapa abans un mentider que un coix. Home casat, ase espatllat. De ponent, ni vent ni gent. Qui la fa, la paga. Caldera vella, bony o forat. De més verdes en maduren. El més calent és a l’aigüera. Qui va amb un coix, al cap de l’any ho són tots dos. Tanta roba i tan poc sabó! No deixes les sendes velles per les novelles. No vols brou? Idò dues tasses! Diu el mort al degollat: qui t’ha fet aquest forat? Feina feta no fa destorb. Tira més un pèl de figa que una maroma de barco. Arrancada de cavall, arribada d’ase. Qui té el cul llogat no seu quan vol. Home roig i ca pelut, primer mort que conegut. Gent jove, pa tou. Roda el món i torna al Born. A cada bugada es perd un llençol. A poc a poc i bona lletra

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Mundial de l’Arbre; i el Dia de l’Orgull LGTBI. Dilluns (29) és el Dia Internacional dels Tròpics. Dimarts (30) és el Dia Internacional dels Asteroides. Dimecres (1) és el Dia Internacional de la Fruita. Divendres (3) és el Dia Internacional Lliure de Bosses Plàstiques. Dissabte (4) és el Dia Internacional de les Cooperatives.

»La justícia es defensa amb la raó, i no amb les armes. No es perd res amb la pau, i es pot perdre tot amb la guerra (Papa Joan XXIII).

Suscríbete para seguir leyendo