De Sant Joan a Nadal, mig any cabal

Vigília de Sant Joan (23)

Avui es preparen tots els actes amb els quals se celebrarà, a la nit, segons el culte cristià, el naixement de sant Joan Baptista, el profeta precursor de Jesús. Allò que en realitat se celebra el dia d’avui des de temps immemorials és el solstici d’estiu: la presa de consciència per part de l’home que l’astre rei ja ha assolit la seva plenitud anual i, lentament, comença a declinar. La universalitat d’aquesta celebració queda palesa en aquesta vella cantarella: “El dia de sant Joan/ és diada d’alegria./ Fan festa els cristians/ i els moros de moreria”.

Costumari

El costumari és molt ric, farcit de creences i supersticions, màgica, fe mesclada amb rituals... Si sembrau clavells a la sortida del sol i els regau amb aigua de set pous floriran de set colors; tanmateix, “totes les herbes tenen virtuts”, aquest dia, i això és per mor que han rebut l’energia solar com cap altre dia de l’any. N’hi ha que són guaridores, sobretot de malalties de la pell, de migranyes, de reuma... D’altres tenen poder d’encantament o d’encomanar la bona ventura, com la berbena –que ha donat nom a la revetlla, pel fet de ser la nit d’anar a collir-la i de festejar-la, l’alfàbrega, el trèvol de quatre fulles, la romaguera, la malva, l’espígol, l’englantina, la carlina... Però més que cap altra, la falguera, la mítica “herba d’or”, que aquesta nit “s’espolsa, floreix i grana”. Altres herbes collides la Nit de Sant Joan, o beneïdes el dia del Rams, són amulets que foragiten les bruixes i prevenen contra les seves males arts; com el llorer, la ruda, el fonoll, el romaní, els alls, el matapoll, l’ortiga... També era la nit d’anar al bosc d’amagat a aspirar les flaires de bolets al·lucinògens per quedar “tocat del bolet” i conviure amb els follets i els homenets del bosc que hi habiten. Però no tots els desitjos són a l’abast de la mà: n’hi ha que, per obtenir-los, “no s’hi valen ni totes les herbes de la Nit de Sant Joan!”.

Les fogueres de Sant Joan

Les festes de sant Joan a l'Edat Mitjana es distingien per tres costums principals: l'encesa de grans fogueres que els arqueòlegs qualifiquen de focs de l'alegria; les processons pel camp amb torxes enceses, i fer voltar grans rodes amb sarments i diversos boscalls encesos. Les fogueres sembla que volien augmentar l'ardor del sol, precisament en el moment en què inicia la seva davallada en el zenit; les rodes tractaven d'imitar el disc solar; les processons volien dur als camps la purificació de l'aire i la força solar. Aquest és el principal significat de les fogueres de sant Joan. Antigament, al camp, en molts de llocs cremaven les restes de la collita de l’any anterior com a bon auguri per a la de l’any present. També hi havia el costum de llançar al foc estris i mobles vells, amb l’esperança de començar millor el nou temps que s’apropa. El foc és un dels quatre elements de la natura. Per a Heràclit, és “l’agent de transformació”, ja que totes les coses provenen del foc i hi retornen. El foc és vivificador i devorador: dona claror i escalfa, crema i destrueix. Agombola els metalls i torna cendra allò que toca. El foc pertany als déus. És un atribut epifànic del seu poder: el foc del cel, que esclata en el llamp i el tro, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans. La figura flamejant del Sol és la manifestació més radiant de la divinitat. I el foc va esdevenir el centre de la vida comunitària d’ençà de la seva domesticació. Juntament amb l’aigua esdevenen els dos elements màgics i recurrents.

Creences i supersticions

Es creia que el foc de sant Joan casava els qui saltaven pel seu damunt donant-se les mans; creien també que quan dos enamorats trobaven dificultats per a casar-se, quedaven units i beneïts pel foc i per sant Joan si saltaven plegats la foguera agafant-se les mans. Es creu que si un malalt del mal que sigui, encara que estigui a les portes de la mort, se sent amb forces per saltar per damunt del foc de sant Joan, té per segur que curarà i que no morirà d'aquella malaltia. Ha de saltar-hi completament nu. També es creu que qui salta per damunt el foc de sant Joan no mor abans d'un any; així es pot assegurar la vida per sempre mentre se senti amb delit per a saltar el foc. El qui dóna set voltes al foc de sant Joan queda preservat de mal de cap per tot un any. Havia estat costum tirar alls al caliu del foc i menjar-se'ls perquè curaven de ronya i de mal de coll. El fum de les fogueres de sant Joan fa patir i desesperar les bruixes. Era costum tirar a la foguera llenya verda per tal que fes molt de fum i aquest envaís i perfumàs la població, i purificàs l'aire, a fi de guardar-la de mals esperits, de bruixes i de diables.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia de la Música; i el Dia Mundial de l’’ELA; també el Dia del Ioga; i el Dia del Sol. Dimarts (23) és el Dia de les Nacions Unides i l’Administració Pública; i el Dia Internacional de les Viudes. Dijous (25) és els Dia de la Gent del Mar. Divendres (26) és el Dia contra el Tràfic de Drogues; i el Dia de les Víctimes de la Tortura. Dissabte (27) és el Dia dels Sord-cecs; avui també és Nostra Sra. del Perpetu Socors, patrona de Sanitat.

«Per cada pacificador idealista disposat a renunciar a la seva autodefensa a favor d'un món lliure d'armes, hi ha com a mínim un guerrer ansiós d'aprofitar les bones intencions de l'altre (Margaret Thatcher, 1925-2013, primera ministra del Regne Unit des de 1979 al 1990).

Suscríbete para seguir leyendo