Juny comença l'estiu: tot riu i tot viu

Sant Bernat de Menthon (15)

És el patró dels muntanyencs, excursionistes i gent de muntanya. Té com atribut un dimoni encadenat. Sembla que el Sant va néixer el 923, al castell de Menthon, prop d’Annecy, a la Savoia, i va morir el 1008 a Novara. Era fill d’una rica família aristòcrata però va rebutjar riqueses i luxes i es va consagrar capellà, predicant per les valls alpines veïnes d’Aosta. Va fundar els cèlebres monestirs del Gran i Petit Sant Bernat, per donar protecció i allotjament als viatgers que havien de creuar aquests difícils colls, especialment a l’hivern. També va fundar l’orde religiós que du el seu nom, que encara existeix, tot i que amb molts pocs membres. El Papa Pius XI, Achille Ratti, un bon alpinista, el va declarar patró dels muntanyencs.

Sant Quirze (16)

O Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta, van ésser dos cristians màrtirs l’any 304 a Tars. No se’n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nins. Una llegenda originada a Nevers diu que Carlemany va somiar que en una cacera l’atacava un os salvatge i que n’era salvat per l’aparició d’un nin que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l’emperador que el nin era sant Quirze i que li demanava que reparàs el sostre de la seva església a Nevers.

Comença l’estiu (20-21)

La nit comença, a partir d’ara, a agafar força al dia. Tres dies després és Sant Joan. El tres representa el nombre de voltes que dona la Terra la voltant del Sol i tenen a veure amb els rituals escenificats el dia de Sant Joan. Es commemorava el poder del Sol, la força de la llum, de la calor. Aquest dia a l’hemisferi nord, el sol descriu la trajectòria aparent més llarga i arriba al punt més alt en relació a l’horitzó. Per això és el dia més llarg de l’any i el que tanca l’estació de la primavera i obre l’estiu. A partir d’aquest moment els dies s’aniran fent més curts i calorosos i el bon temps afavorirà el desenvolupament de la vida. «A l’estiu, toca cuca viu!». L’estiu acabarà per sant Miquel, amb l’equinocci de tardor. Ara som a temps de collites –sega, fruites- que ha començat amb la Pasqua Granada o dels fruits. Temps de festes patronals, de marededéus; temps de lleure i vacances, de fer vida de carrer.

L’entrada de l’estiu

Aquests dies són esplendorosos. La natura es troba en la seva plenitud i comença la fructificació. La vegetació és exuberant i arreu se senten les refiladisses dels ocells. És l’època de criança per a molts d’animals, tant silvestres com de granja, i les mosques i mosquits i altres insectes tornen a fer aparició. Al camp, a les terres de secà continuen les tasques de la sega, que es perllongaran fins entrat l’agost, segons els llocs. A les de regadiu, arriba el moment de recollir els fruits primerencs i les hortalisses. Tot un món se’ns obre davant, ple de vida, de benaurança, d’esclat d’emocions; paga la pena viure’l intensament i assaborir cada petit instant d’aquesta vida exquisida. Els hortolans han de fer atenció a les colònies de pugó gris i a les de pugó llanut, evitant que parasitin en els brots tendres de les hortalisses.

Refranys populars (II)

Qui canta a la taula i xiula al llit no té el seny gaire acomplit. A l’abril, cada gota val per mil. D’on no n’hi ha, no en pot rajar. Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes (o bassetes). Els testos s’assemblen a les olles. De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases. Qui no té feina, el gat pentina. A l’abril, aigües (o pluges) mil. Per Nadal, qui res no estrena, res no val. Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc. Una flor no fa estiu, ni dues primavera. Gat escaldat, de l’aigua teba tem. Tants caps, tants barrets. Qui canta els seus mals espanta.

El mes de juny

El juny és el sisè mes del calendari gregorià, i l’origen del nom té dues teories: els que diuen que és en honor i reconeixement de Junio Bruto, fundador de la República romana, dins el calendari romà era el quart mes de l’any; i els que diuen que també podria estar relacionat amb la mitologia romana, la deessa Juno, una de les deesses més importants del culte romà, juntament amb Júpiter i Minerva. Vet aquí uns quants refranys relacionats amb el juny: «Pel juny molt de sol i molta son»; «Pel juny, cada gota com el puny»; «Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny»; «Al juny, l’estiu no és lluny»; «Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny»; «Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa, celler buit i molta fam»; «Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca»; «Al juny, el fred s’esmuny»; «Juny brillant, any abundant».

Sabíeu que...?

· Avui és el Dia Mundial dels Donants de Sang. Dilluns (15) és el Dia contra l’abús en la Vellesa. Dimarts (16) és el Dia Mundial de les Tortugues Marines. Dimecres (17) és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertització i la Sequera. Dijous (18) és el Dia de la Gastronomia Sostenible. Divendres (19) és el Dia per a l’eliminació de la Violència Sexual. Dissabte (20) és el Dia Mundial dels Refugiats; i el Dia més Feliç de l’Any (Yellow Day).

· «No em fan mal els actes de la mala gent, em fa mal la indiferència de la bona gent» (Martin Luther King).

Porreres celebra la feria dedicada al albaricoque

La localidad de Porreres celebró ayer una nueva edición de la Fira de l’Albercoc, un evento comercial multitudinario en el que el producto agrícola más emblemático del municipio del Pla adquiere todo el protagonismo. La feria incluyó numerosas actividades gastronómicas y culturales para todos los gustos.

Suscríbete para seguir leyendo