Maig arribat, un jardí a cada prat

Comença el mes de maig

Fita excepcional dins el calendari festiu, relativa a l’adveniment d’un nou cicle vegetal. Aquest mes és ple de manifestacions on es festeja el desvetllament de la naturalesa i se celebra tot un seguit de rituals encaminats a assegurar la reproducció i el creixement de la vegetació, dels ramats i de l’home. Al camp és el moment de les primeres collites i d’aclarir els pàmpols i els arbres fruiters perquè els fruits siguin més plens. Durant aquest mes s’esquilava els animals i se’ls deixava frescos per passar l’estiu. En aquest mes abunden les festes on es rendeix culte a la natura i a les seves forces; se suposava que una divinitat romania dins l’arbre i d’aquí la cerimònia de tallar-lo, dur-lo a la població i plantar-lo en un punt significatiu. Llavors, al seu voltant, es fan ballades i diferents actes col·lectius, com una ofrena a la naturalesa que acaba de despertar-se. Hem dit que començava un cicle vegetal nou: les fires servien per preparar-se i adquirir els ormeigs necessaris per dur a terme la sega i la recol·lecció de les llavors. Podreu visitar la Fira de Sineu, el primer diumenge de maig, la del Creuer, a Costitx, o la de ses Salines.

Sant Josep Obrer, Festa del Treball (1)

Avui, l’Església commemora la condició de treballador de sant Josep, pare de Jesús. Aquesta festivitat fou instituïda l’any 1955 pel papa Pius XII per tal de donar un caràcter religiós a la celebració sindicalista del Primer de Maig, Festa del Treball. Aquesta festa cívica celebrada a les ciutats i nuclis industrials, amb manifestacions i actes reivindicatius organitzats per sindicats i associacions de treballadors. En l’actualitat ha esdevingut per a la majoria dels ciutadans una festa més del calendari laboral. Es creia que tal dia com avui Noè va començar a fer la seva gran arca, per això els mestres d’aixa tenien per bon averany començar a construir les embarcacions avui, primer de maig. L’arca bíblica era tan gran que mentre Noè la feia per un cap se li corcava l’altre i mai no la veia acabada. Per això, Déu li revelà que, per evitar que se li corcàs la fusta, l’havia de tallar en Lluna vella, els que perden la fulla, i en Lluna nova, els que no la perden.

Entra la Lluna plena (1)

El dia de la Creu (3 de maig) serà un bon dia per sembrar melons i síndries. Si vàreu sembrar pèsols, segurament serà hora d’arrabassar-los. Aquest dia es feia –antany- la benedicció de l’anyada i de tots els sembrats, un esdeveniment molt important dins la pagesia. Floreixen els rosers, i totes les herbes tenen propietats curatives. Les fulles de flor (els pètals) de roser són bones per rentar-se els ulls. Al jardí podeu trasplantar roses místiques, petúnies, sols coronats, clavellers de moro i alfabegueres. És el temps de collir violes, geranis, roses, margalides, sabates del Bon Jesús, vaumes pensamenteres. És un esclat de vida, d’alegria i de la naturalesa; un regal per a tots els sentits.

El formatge de Maó, un cas singular

S’ha fet mundialment famós el formatge menorquí de Maó –amb denominació d’origen- únic en el seu gènere, ja que les vaques de Menorca es nodreixen d’un farratge inèdit, propi d’aquell microclima, que produeix una herba d’un gust i d’una textura particularment salabrosos, impregnada del salnitre que li aporta la tramuntana. Aquest prestigiós formatge menorquí sembla que ja l’elaboraven els illencs per a ús domèstic mil anys abans de Crist, com ho demostren les restes d’utensilis usats en antigues formatgeries que trobam documentades a partir del segle V. Els qui pateixen d’hipertensió o tenen el colesterol elevat han de ser molt moderats a l’hora de menjar formatge, però si es gaudeix de bona salut, és un producte molt gustós i de bon nodriment.

La pressió atmosfèrica

Quan la pressió atmosfèrica baixa abans de l’arribada d’un front de ruixats o tempestes, l’aire tendeix a ascendir. Per això, es diu que les clavegueres fan pudor abans que plogui: l’aire del clavegueram, amb totes les seves emanacions, surt cap amunt. També les formigues perceben aquests canvis. Si entra o surt aire del formiguer per un canvi de pressió, elles ho noten. Sempre s’ha dit que, abans de ploure, netegen els voltants del niu, fan muntanyetes de terra al voltant per protegir-lo i tornen cap a dedins abans que comencin a caure les primeres gotes. També, quan pujam una muntanya alta, algunes persones pateixen el que s’anomena mal d’altura –mareig, cansament o vòmits- degut a la manca d’oxigen. En un avió ho notam perquè se’ns tapen les orelles. Els ocells, que canvien d’altura constantment, també han d’adaptar-se en aquests canvis, cosa que els fa molt més sensibles a les variacions de la pressió atmosfèrica.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Mundial de la propietat intel·lectual. Dilluns (27) és el Dia Internacional del Disseny. Dimecres (29) és el Dia Mundial de la Dansa; i el Dia de les víctimes d’accidents. Dijous (30) és el Dia Internacional del Jazz. Dissabte (2) és el Dia contra l’Assetjament Escolar; és, també, la Festa de la Comunitat de Madrid.

Marrameus pels teulats sonen en època de zel, quan els moixos van cercant aparellament sexual. L’acoblament dura només uns segons, i sempre va acompanyat de forts xiscles (talment, com si la parella s’embrancàs en una batalla campal). Els estudiosos dubten de si la moixa expressa plaer per la distensió muscular o si es queixa de dolor, perquè resulta que el gland del penis del mascle té unes espines que podrien causar dolor a les femelles; aquestes espines asseguren l’ancoratge i afavoreixen l’èxit del coit.

«Sols la mancança d’amor deixa conèixer els defectes: per això convé de vegades desfer-se de l’amor, però no més que allò que és necessari per a aquell fi». (J. W. Goethe).

Suscríbete para seguir leyendo