No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat

Sant Jordi, la rosa i el llibre (23)

Es commemora la mort de Jordi de Capadòcia (23 d’abril de l’any 303). Venerat a Occident per mor dels croats que tornaven de lluitar contra el musulmans a Terra Santa.. És el patró, a més de l’orde de Cavalleria, d’Anglaterra, Grècia, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, Aragó i Catalunya, a més de ciutats com Càceres i Alcoi. Fou declarat el Dia Internacional del Llibre per la Unesco (1996). És una bona excusa per habituar-se al món de la lectura.

La llegenda

La llegenda es repeteix en totes les contrades i se’l té com un alliberador del mal i de l’opressió. La llegenda de la princesa i el drac, segons una tradició, prové d’una imatge de l’emperador Constantí que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; una altra el relacionen amb un déu egipci –Horus- representat sovint en acte de traspassar un cocodril; una altra, encara, diu que l’explicació es troba a Hispània, on en temps de Dioclecià (que és quan es data la mort de sant Jordi) un governador, de nom Dacià, era tan cruel amb els cristians que es va guanyar el sobrenom de «Drac dels Abismes».

Miracles, ordes i suplici

Se li atribueix la resurrecció de desset persones que havien mort –però, ai!, quatre-cents seixanta anys abans. Els ordes que es trobaven sota la seva protecció eren: el de la Calatrava; l’anglès de la Garrotera –amb el seu lema d’honor escrit en una lligacama-; i el Teutònic. El seu suplici fou espantós: seixanta claus al cap; tres dies arrebossat amb calç; un llit de ferro roent; un dia ficat en una torradora en forma de toro; un rodet de pedra aplanant-li el cap... Tot això abans de tallar-li el cap. Aquest cap és l’única prova que es té: a Venècia, a sant Giorgio Maggiore, en un armari, es va trobar un crani amb una cinta daurada i una inscripció grega que confirmava la pertinença d’aquell cap a sant Jordi.

La rosa i el llibre

La tradició diu que avui es regala una rosa a la persona estimada. Aquest costum arranca al segle XVII, a partir d’una fira de roses, anomenada fira dels enamorats. El costum del llibre és més recent i es fa coincidir amb el dia de la mort de Cervantes. Tanmateix, nosaltres, des d’aquestes línies sempre hem procurat que la festa del llibre –amb rosa o sense- no sigui «una flor d’estiu», sinó que sembrem cada dia el nostre esperit de garbes de roses amb la lectura, amb l’exercici mental de descobrir, inventar, imaginar, gaudir, viatjar, experimentar... esdevenir una persona, senzillament, més feliç. Voldríem que totes les persones s’apassionassin amb els llibres, amb la lectura; segurament el món aniria molt millor...

Entre la Lluna nova i el creixent

A mesura que la lluna creix en llum, l’organisme també està més predisposat a créixer i expandir-se. Són dies bons per recobrar energies i força. El cos està més receptiu i preparat per assimilar tot el que menja, beu o s’aplica a la pell. En aquesta Lluna podem empeltar d’escutet els arbres de fulla perenne, com tarongers, llimoneres, nesprers, garrovers, oliveres. Les herbes aromàtiques, com la camamil·la, la menta, la farigola, la sàlvia, el moraduix, l’herba-sana... necessiten ser tallades després de la floració, perquè així brotaran amb més força els ulls tendres i sans. També és bon temps per estanyadar i empeltar ametllers i magraners. Les saons d’abril són les millors per al camp i els arbres, encara que no sempre plou així com un desitjaria: «Deis que l’aigua teniu / per alegrar ma persona: / vos ne prendrà com es bril / que cada gota val per mil / la mos mostra i no la dona». La Lluna creixent és bona per sembrar qualsevol casta d’hortalissa: melons, síndries, cogombres, carabasses, porros, lletugues, tapareres, pebrers, borratxons, mongetes, tomatigueres, albergínies, carabassons, pastanagues, raves, espinacs...

Sant Marc (25), patró de Sineu

I d’aquí ve el lleó alat de la plaça de Sant Marc del poble. Se’l presenta amb un llibre i una ploma. Patró dels sabaters, dels notaris i secretaris, i també dels vidriers. Va escriure el seu Evangeli a Roma, després de fundar l’església d’Alexandria, on va morir. Just darrere la plaça hi ha la bellíssima santa Maria de Sineu –fa poc restaurada-, documentada per primera vegada l’any 1249. Al segle XVI fou destruïda per un incendi i se’n començà una nova construcció. Avui, el costumari ens diu que hem de menjar caragols, si no voleu ser «tocats».

La Mare de Déu de la Panada

El tercer diumenge de Pasqua se sol celebrar l’Aplec de la Mare de Déu de la Panada, per compatir panades i festa. La confraria va néixer a la desapareguda llibreria Jovellanos, a l’any 1980, el dissabte de Glòria, com recorda l’escriptor i poeta vilero Rafel Bordoy en el llibre sobre l’establiment. El propietari de la llibreria, Francesc Salleres proposà a Joan Guerra la confecció d’una imatge d’aquella nova Mare de Déu acabada de néixer. La va modelar amb pasta de paper a l’estil naïf que caracteritza la seva obra. La nova imatge fou presentada en una exposició de l’artista a la galeria Ariel de Palma, i després passà a presidir la llibreria. Més endavant es formà l’Orde dels Cavallers i les Dames de Santa Maria de la Panada. Més tard fou substituïda per una talla de fusta i fou entronitzada a Sant Honorat d’Algaida, lloc on encara es venera.

Sabíeu que...?

Dilluns (20) és el Dia de la Llengua Xinesa. Dimecres (22) és el Dia Internacional de la Terra. Dijous (23) és el Dia Mundial del Llibre; i el Dia de la Llengua Anglesa. Divendres (24) és el Dia Nacional de la Fibrosi Quística. Dissabte (25) és el Dia Mundial contra el Paludisme.

«Gaudeix d’allò que el dol t’hagi deixat: res hi ha més dolç que el dol passat». (J. W. Goethe).

Suscríbete para seguir leyendo