«Estar més content que un Pasco!»

Avui és Pasqua

Una de les grans festes del calendari cristià: la resurrecció de Jesús per redimir el pecat. Però aquesta festa és antiquíssima i la celebren molts pobles arreu del món. Es pot dir que l’any litúrgic es divideix en dos grans cicles: el de Pasqua i el de Nadal. L’estreta connexió entre les Pasqües jueva i cristiana ve confirmada pel fet que per establir la cristiana es tengui en compte els mesos lunars, tal com feien els jueus. Per Pasqua s’alliberaven esclaus –encara actualment s’allibera un pres-. Avui el dinar de frit i les panades esdevenen la millor excusa per compartir l’alegria de la resurrecció en família. També, avui, al convent de Sant Bonaventura, a Llucmajor, s’ha fet el «Sermó de s’Enganaia», una reminiscència del «Risus Paschalis» medieval, amb un component psicològic i de catarsi extraordinari, declarada pel Consell de Mallorca «Festa d’Interès Cultural». «Fer cara de Pasco!» o «Estar més content que un Pasco!», són expressions que identifiquen l’alegria d’aquesta diada.

Les caramelles

Són un grup d’homes que surten a cantar per celebrar la joia del retorn a l’alegria de viure després de l’austeritat i el dolor de la Quaresma i la Setmana Santa. Aquest costum encara és ben viu a l’illa d’Ibiza. A Mallorca solen sortir els joves a fer «la capta» i canten la vida i mort de Nostre Senyor, amb altres cançons populars. Es creu que aquests cants són una resta d’una antiga celebració agrària destinada a commemorar l’arribada de la primavera i el reviscolament dels vegetals. La capta feta en grups amb la finalitat de recollir queviures –ara doblers- per després menjar-se’ls col·lectivament pot ser considerada com la fase preparatòria d’un àpat de comunió. La musicòloga manacorina Dra. Bàrbara Duran ha estudiat les cançons de Pasqua, sobretot del Llevant mallorquí.

Significat de «Pasqua»

Pasqua és temps de renaixement i de llum. És el pas de la fosca a l’esperança. La natura es desperta i la vida torna a bategar. Per a molts, Pasqua simbolitza la victòria sobre la mort. No només com a fe, sinó com a idea profunda. És una invitació a començar de nou. A deixar enrere el pes de l’hivern. Pasqua parla de canvi, de transformació. De creure que el dolor no és el final. També és trobada, taula compartida i paraula dita. Un temps per mirar endavant amb serenor. I per recordar que sempre hi ha camins oberts. Significat religiós (Cristianisme): commemora la resurrecció de Jesús, representant la victòria de la vida sobre la mort i l’esperança de salvació. Judaisme: coneguda com Péssah, commemora l’alliberament del poble jueu de l’esclavitud a Egipte i el pas pel mar Roig. Significat cultural i estacional: celebra l’arribada de la primavera, la floració i la fertilitat (lligat a la tradició de la mona i els ous de Pasqua), símbols de vida nova.

Terminologia tradicional: Pasqua Florida (o Primera Pasqua): Diumenge de Resurrecció; Pasqua Granada (o Segona Pasqua): se celebra 50 dies després, coincidint amb la Pentecosta. El terme prové del llatí pascha, que alhora deriva del grec paskha i de l’hebreu pésakh, que significa «pas» o «passar de llarg».

Ha començat l’abril

El mes de les flors, de la manifestació joiosa de la naturalesa, tot i que, com el març, és considerat un mes traïdor. Els animals senten despertar els seus instints reproductors i el camp esdevé una orquestra de sons i cants com un reclam amorós. Les saons d’aquest mes són les millors per als arbres i, segons com vagi la pluja hi haurà esplet de molts arbres fruiters. A la vinya, convé fer una llaurada, esporgar els sarments i llevar els ulls que sobren, així com esquitxar i ensofrar la vinya. «D’abril, un de bo entre mil»; «Quan l’abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller». El refranyer constata la malfiança cap a un mes que «abrileja», amb canvis bruscos i violents que fan malbé la salut, tant per als conreus com per a les persones. La naturalesa «entén» aquest temps: el caràcter de perennitat o caducitat del fullatge d’un arbre, ens pot indicar el seu origen geogràfic i els seus gustos en les condicions ambientals; els de fulla caduca són capaços de resistir més baixes temperatures que no els que duen fulla tot l’any: és un mecanisme de defensa i adaptació, fins i tot el fred els estimula en els posteriors processos de brotació, floració i fructificació.

Santa Casilda (9)

Casilda de Toledo (s. XI). Era filla d’un ric magnat que tenia molts esclaus, als quals tractava amb molta crueltat. Santa Casilda, d’amagat del seu pare, els duia tot el pa que podia. Un dia el seu pare la va descobrir al passadís de les cel·les on tenia els esclaus, amb una faldada de pa, i li preguntà què duia. La santa va dir que duia roses, llavors el pare li va arrabassar violentament la faldilla i, en efecte, varen caure a terra una gran quantitat de roses; Nostre Senyor –diu la llegenda-, per protegir la santa, havia convertit el pa en roses. En descobrir-se que era cristiana va patir martiri. Amb un ferro roent la varen penetrar i la varen cremar per dedins; d’aquí que sigui advocada contra els fluxos de sang, els mals de matriu i les dolences femenines en general.

Sabíeu que...?

Dilluns (6) és el Dia d’Esport pel Desenvolupament i la Pau; avui és el Dilluns de Pasqua. Dimarts (7) és el Dia Mundial de la Salut. Dimecres (8) és el Dia Mundial del poble gitano. Divendres (10) és el Dia Mundial de l’Homeopatia. Dissabte (11) és el Dia Mundial del Parkinson.

Al llarg de tota la setmana es duran a terme els «pancaritats» als pobles de Mallorca, a llocs emblemàtics i reconeguts de cada contrada. Un dia per compartir panades, frit, rubiols... i gaudir de la companyia dels veïnats.

«No hi ha camins per a la pau; la pau és el camí» (Gandhi).

Suscríbete para seguir leyendo