Pel Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Avui, Diumenge del Ram

En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams recorda l’entrada de Jesucrist muntat damunt una somera a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d’olivera per donar-li la benvinguda. Se celebra set dies abans de la Pasqua de Resurrecció i es considera l’inici de la Setmana Santa. A Palma era particularment important la veneració de la Santa Faç, una pintura de tradició oriental arribada de Roma al segle XV, al convent de Santa Margalida, i posteriorment a la Concepció. La concurrència de persones ocasionà el naixement de la Fira del Ram, que actualment comença setmanes abans del Diumenge del Ram i acaba passat Pasqua i més enllà. Avui, la diada té el vessant alegre i festiu del matí –l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb rams i palmes-, i la de l’horabaixa, que es commemora l’avalot contra Jesús amb la funció dels Dotze Sermons, representació de la Via Sacra del Calvari.

Costumari al voltant del Dia de Rams

Amb la benedicció de rams i palmes. Es cremaven al foc de la llar els rams i fulles beneïdes el Diumenge de Rams de l’any anterior. Es creia que el fum també tenia virtuts protectores i es deixava que envaís tota la casa. Avui es commemora l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes i branques de llorer i d’olivera. Es considera un mal averany que s’esquinci una branca del palmó abans de beneir-lo, ja que, segons la tradició, Judes, el deixeble, duia el palmó mig romput quan va rebre Jesús. Es creu que aquesta festa pot recordar antigues cerimònies relacionades amb el culte als esperits de la vegetació –culte dendrolàtic-, el qual havia estat molt arrelat i estès arreu d’Europa. En aquest cas, els rams vendrien a simbolitzar la fecunditat i la multiplicació de la floració i la joia per la proximitat de la fructificació. Era costum estrenar, aquest dia, alguna peça de roba –d’aquí el refrany del Costumari-, igual que per Nadal, es creu que si s’estrena avui perjudica molt el dimoni. La branca o palmó es posava al balcó o portal de casa per tal que allunyàs els llamps i mals esperits, i fer espantar les bruixes.

La Setmana Santa

La Setmana Santa és el moment més important de l’any litúrgic cristià. Commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. La majoria d’aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril. D’altra banda, les esglésies d’occident i les d’orient utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient). Any rere any, entre el Diumenge de Rams i el Dissabte Sant, els carrers dels pobles i ciutats de Mallorca s’omplen de processons que posen de manifest la vigència i la significació social d’una tradició molt arrelada a la nostra cultura. La desfilada de passos o misteris, presenciada i viscuda per milers d’espectadors, fa de les manifestacions religioses populars de la Setmana Santa uns esdeveniments de gran rellevància ciutadana.

Dijous (2), Divendres (3) i Dissabte Sant (4)

El Dijous Sant es commemora la institució de l’Eucaristia, i, tant avui com demà, per tal de donar-los més dignitat, eren dies festius, i estava prohibit treballar, per tal de «no pertorbar el dolç son de Jesús». Tampoc no poden tocar les campanes; al seu lloc, les matraques de fusta, amb un so més opac. Es creu que el millor dia per morir és el divendres de la Passió; aquests estan en gràcia de poder ressuscitar per poc ajut que rebin, ja que segons la tradició, avui, Jesús va obrar el miracle de ressuscitar Llàtzer. Per això, la gent deia que qui es moria avui només es mig moria i que només es moria del tot a partir del Divendres Sant. Al Dissabte de Passió hi havia el costum de tapar tots els sants amb un vel negre, com també les imatges casolanes que tenien damunt les calaixeres i als capçals del llit, especialment les del Sant Crist. Entre les diferents interpretacions que es donava al fet de tapar els sants, hi havia qui deia que era perquè no veiessin els mals cristians que encara no havien anat a confessar-se per Quaresma. Avui també se celebrava el ‘Salpàs’ per totes les cases.

Entra la lluna plena (2)

I ja sabeu que Pasqua sempre és el primer diumenge de lluna plena de la primavera, i per això, Pasqua, és diumenge (5). Ara és temps de carxofes, fonoll i grells, xítxeros i bessons de fava: el condiment exquisit per fer el frit de Pasqua. També és el millor temps per sembrar melons, síndries i mongetes, al voltant d’aquesta Lluna. L’aigua de l’abril és bona per al camp; les pastures estan a la plena i, per això, es diu que la llet que produeixen les ovelles és la millor de l’any; els brossats i formatges tendres són boníssims per als pastissos de Pasqua.

Recomacions

-Viviu les processons de Setmana Santa segons la tradició mallorquina, amb silenci i cants col·lectius.

-Respectem les persones que tenen altres creences i altres maneres de pensar, sense voler-los imposar una visió determinada de la fe. Tothom té dret a pensar i a creure d’una manera diferent.

-Assistiu a alguns Davallaments: vos sobtarà la vivència i el sentiment de molts d’ells: Palma, Pollença, Artà, Sant Joan, Bunyola.

Sabíeu que...?

Dilluns (30) és el Dia Mundial del Trastorn Bipolar. Dimarts (31) és el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon. Dimecres (1) és el Dia Mundial de la diversió a la feina.

Dijous (2) és el Dia Mundial sobre l’Autisme; també és el Dia del Llibre Infantil. Dissabte (4) és el Dia Mundial de la Lluita Antimines.

«Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa Quaresma»: dita sobre el convidat que no és benvingut.

Suscríbete para seguir leyendo