Per Sant Pacià l’oreneta ve i el tord se’n va

Avui és sant Joan de Déu

Va viure al s. XVI. Era portuguès. Tocat per la fe cristiana va abandonar tota la seva fortuna i la carrera militar per dedicar-se a fer caritat. El varen prendre per boig i va ser reclòs a Granada. Quan va sortir, impressionat per tot el que havia vist, va fundar un hospital i l’orde dels Germans Hospitalers, avui de Sant Joan de Déu, que es va estendre per tot el món. Sant Joan de Déu és considerat el patró de les persones asilades i hospitalitzades i dels que en tenen cura –metges, infermers, auxiliars, etc.-. També l’invocaven els bojos i els que pateixen de manies. És el patró dels bombers perquè es va pegar foc el seu hospital de pobres i ell es va ficar entre les flames, va treure un a un tots els malalts i encara li va quedar gosadia per tornar a entrar: llits, matalassos, llençols... la casa sencera per la finestra i el foc estalonant-lo. En va sortir il·lès. La seva gran innovació fou el tractament dels hospitalitzats i el repartiment que en feia segons la malaltia; i a més, per primera vegada, en cada llit s’hi ficava un sol malalt.

Avui, també, III de Quaresma

En el nostre camí cap a la Pasqua, el temps de Quaresma, és un temps de gràcia i de conversió. I és avui, en aquest tercer diumenge de Quaresma, quan Jesús a l’Evangeli ens recorda la importància de la paciència i també ens demana corregir, esmenar o canviar el nostre estil de vida, quan la nostra manera d’actuar no està d’acord amb el seu missatge. L’exemple de la figuera que no donava fruit i la paciència de l’amo (després que el vinyater li demanàs que esperàs una mica a arrencar l’arbre) és una invitació a obrir el nostre cor a la conversió, a acollir el Regne, a perseverar i a mantenir-nos fidels a la missió que hem rebut.

El mes de març

En les cultures nòrdiques és el mes de la terra, ja que comença la primavera i es veu la terra sota la neu, per això se l’associa al color verd perquè era quan començava a fondre’s la neu i es veia aquest color. És un mes important, tant pel que fa a la seva variabilitat atmosfèrica com per l’increment considerable de la durada del temps de claror; recordem que dia 21 es produeix l’equinocci de primavera que és quan la durada del dia i la nit són iguals. El març tanca l’hivern i obre les portes a la primavera, i comença un nou cicle a la natura. El mot marcejar indica la variabilitat i la inseguretat que provoca i per advertir, també, de les males conseqüències que tot això té per a la salut.

Sant Pacià (9)

En una cerimònia pagana s’havia d’oferir en sacrifici una verge. La sort –en aquest cas la mala sort- va fer que sortís escollida una jove que l’endemà s’havia de casar amb el fill del cònsol romà. El cònsol, en veure la desesperació del seu fill, va oferir pagar a pes d’or la donzella que substituís la núvia i donar un bou a cadascun dels presents a la cerimònia perquè s’avinguessin al canvi. Aquesta proposta va dividir els assistents, uns perquè volien el bou i altres perquè ho trobaven un sacrilegi, i començaren a barallar-se. Enmig de l’avalot va aparèixer un vell que va dir que allò era una barbaritat, que no s’havia de matar ningú. Els assistents encara s’enrabiaren més i quan l’anaven a atacar va sentir-se un gran tro i va destruir el temple. Aquest sant era sant Pacià, el qual, després de batejar la jove parella i fer-los cristians, els va casar. Sobre les ruïnes del temple pagà es va aixecar una església cristiana on fou enterrat el sant.

Entra la Lluna vella (11)

El març sol ser un mes ventós, ben variable, de tres cares: dies crus de final d’hivern, altres d’afables, i ventosos la majoria. A la muntanya era temps d’anar tallar càrritx per fer vencisos. Podeu continuar esporgant garrovers i oliveres, com també tots els cítrics: llevar-los els tanys de les soques i aquells ulls que rompen l’aire que volem donar a l’arbre. També es poden arreglar els arbres d’origen subtropical –que n’hi ha a moltes cases-: alvocaters, xirimoiers, etc, arbres que començaran aviat a remoure la saba; és necessari conèixer l’hàbit de creixement, la grandària i la forma dels arbres que cultivam i així evitarem cometre errors o continuar amb segons quins desbarats ancestrals: normalment, escapçades de l’ull principal, estidorades de rames amb hàbit de penjar són tortures innecessàries. Aquesta Lluna és bona per trasbalsar el vi de l’any passat, per evitar que torni agre.

Sant Maximilià (12)

Maximilià de Tebessa és un màrtir i sant cristià nascut l’any 274. Per la condició de militar del seu pare, Fabi Víctor, va ser obligat a incorporar-se a l’exèrcit romà als 21 anys. En rebutjar-ho per la seva condició de cristià (davant el procònsol de Numídia Cassi Dion) va ser condemnat a mort i decapitació el 12 de març de 295 a la ciutat de Tebessa (Algèria). Ha estat exalçada la figura de sant Maximilià com el primer objector de consciència.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia de la Dona Treballadora. Dilluns (9) és el Dia Mundial de la Truita de Patates. Dimarts (10) és el Dia Internacional de les Jutgesses. Dimecres (11) és el dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. Divendres (13) és el Dia Mundial del Son. Dissabte (14) és el Dia Internacional de les Matemàtiques.

Refranys, dites i sentències són expressions populars breus que transmeten saviesa, consells o veritats generals sobre la vida, la conducta humana o el món, com: «Amic en la necessitat, amic de veritat» o «D’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol».

Suscríbete para seguir leyendo