Pel carnaval, tot s’hi val!

Avui, diumenge de Carnaval

Com aquell que no ho vol, però, tanmateix el temps passa d’una manera irremeiable, ràpida. Dijous (12) va ser el Dijous Llarder, el començament del «Darrers dies». Les tres grans fases culturals de la nostra civilització –la caça, els ramats i el conreu- hi conflueixen com una pervivència de cerimònies i ritus de les religions primitives i paganes. Comença un temps de disbauxa, de canvi de papers, d’inversió, de menjars carregats, per tal de poder fer front a una dura i llarguíssima Quaresma (?). És veritat, però, que avui ningú se’n recorda d’aquest costumari i, moltes vegades, un no sap destriar els Darrers dies de la Quaresma, com si el sistema de relacions socials hagués fet un tomb de massa graus.

Els Darrers dies

Hi ha diferents teories sobre l’origen dels mots que denominen aquest període. Es creu que carnaval deriva dels termes llatins carnis avalis, carns separades, i fa referència a la privació de consumir carn per a prevenir el cos de la plètora vital que comporta la primavera. Altres creuen que fa referència als termes carrus navalis, que fan referència al caràcter agrícola de passejar un carro en forma de nau. El mot carnestoltes es fa derivar dels termes carnes toltas –carns tretes-, amb les quals el papa Gregori el Gran va designar inicialment la Quaresma. Però el terme que més ha quallat a Mallorca és el dels Darrers dies, perquè esdevenen el resum de tota l’essència, de tot allò que convé tenir present, encara que –i quina sort!- sabem que «no hi ha temps que no torn», com la roda de l’etern retorn. Vos recoman els llibres que ha escrit la professora Caterina Valriu sobre tot això, per exemple, i entre molts altres llibres i estudis, El carnaval a Mallorca.

Donar broma

Aquesta festa de la llibertat, inquietadora i excitant, però sobretot efímera –com ha escrit Gabriel Janer Manila a les esplèndides Les festes llunyanes-, que pot ser un donar broma: tirar tests a les portes de les cases, tocar baula i fugir escapats, fer renou pels carrers amb llaunes i esquelles, picarols i corns, encalçar-se amb manats d’ortigues i ortigar les cames de les al·lotes –abans totes duien falda-, que salten com a llagosts, socarrar-les les faldes amb estopa encesa o moixells de cànem, tirar-se farina tenyida de rosa, esquitxar-se amb xeringues de canya o sifonar-se, tirar polsim de ceba, que fa plorar els ulls, fum d’estampa, que omple de mascara, cendra, guix, serradís, ous farcits de farina i bombetes fètides.

Enterrament de la Sardina

A Mallorca, l’Enterrament de la Sardina és una tradició que marca el final del Carnaval i l’inici de la Quaresma, especialment popular a Pòrtol (Marratxí), on una sardina de fusta i paper es crema en una foguera després d’un recorregut fúnebre amb ploradores i música, simbolitzant enterrar els excessos per donar pas a la sobrietat. També se celebra a altres llocs com Inca o Manacor, amb desfilades que parodien funerals i cremen la sardina com a acte simbòlic.

Entra la lluna nova (17)

Per santa Apol·lònia ja es podia començar a exsecallar tarongers i llimoneres i encara es poden exsecallar els garrofers. Aquesta és la millor lluna per sembrar les patates, i fer planters de moniato pebrers, i trasplantar cebes, lletugues, bledes, etc. Les carabasses turqueses se sembraven per santa Àgueda (5), i començaran a sortir espàrrecs. Aquest és el millor mes per tondre les bísties perquè no suïn.

Dimecres de Cendra (18)

Avui és el primer dia de Quaresma, un període d’abstinència d’una durada de quaranta dies, que precedeix la Pasqua. Aquesta paraula deriva del mot llatí «quadragesima», que fa al·lusió al nombre de dies que dura. La Jaia Quaresma –o Serrada-, la vella de set cames a la qual cada setmana se n’hi arrencarà una, forma part d’un costumari popular molt ric i que la gent volia passar el més aviat possible.

El primer divendres de Quaresma (20)

Avui es feia a moltes poblacions el Via Crucis, el qual es repetia tots els divendres de Quaresma. Amb el Via Crucis es figurava el camí que va fer Jesús des de casa de Pilat fins al Calvari. El trajecte era dividit en catorze estacions, una per cada vegada que Jesús en va deturar en el seu camí de dolor. Encara avui, en segons quins pobles de Mallorca hi ha un senyal marcat en la paret de cada estació, després passaren a fer-se a l’interior de les esglésies.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional de la infància amb Càncer. Dilluns (16) és el Dia Mundial de les Balenes. Divendres (20) és el Dia Mundial de la Justícia Social. Dissabte (21) és el Dia Internacional de les Llengües Maternes.

«Tocar el dos»: aquesta expressió que feim servir quan algú se’n va, neix de quan la gent anava amb carro o diligència amunt i avall. Quan volien que la bèstia arrencàs la marxa, amb les llongues (les regnes llargues) li tocaven el dors, és a dir, l’esquena de l’animal, per fer-li entendre que ja podia emprendre el camí. En el català de quan neix la dita, la erra final no es pronunciava –com encara passa a Mallorca-, i per això ara deim «tocar el dos».

Ara, en plena dormida hivernal, és el millor moment per reproduir plantes mitjançant esqueixos. Així, en reviscolar la seva energia interior, els brots es trobaran ja arrelats a la nova terra.

El dejuni consisteix a fer només una menjada al dia; l’abstinència consisteix a no menjar carn. Són dies de dejuni i abstinència: el dimecres de Cendra i el Divendres Sant. Són dies d’abstinència tota sola: tots els divendres de Quaresma. Són dies d’abstinència que es pot canviar, però, amb altres obres de penitència, d’oració o d’almoina: tots els altres divendres de l’any.

«El secret de la felicitat no és fer sempre allò que es vol, sinó voler sempre allò que es fa» (Lleó Tolstoi, Rússia 1828-1910).

Suscríbete para seguir leyendo