Obituari: Mor Tomàs Bosc i Blanquer, 'Sacos'

Manacor acomiada Tomàs Bosch i Blanquer (Manacor 1933-2026), conegut per tothom com Sacos. Amb ell se’n va una figura clau de la cultura popular del Llevant mallorquí, un home arrelat a la terra i compromès fins al moll de l’os amb la memòria viva del país.

Sacos fou un dels fundador del grup s’Estol des Picot, una formació que marcà un abans i un després en la recuperació i dignificació del ball de bot a la comarca. En temps en què les tradicions corrien el risc de quedar arraconades, ell hi posà cos, veu i constància, convençut que la cultura no és una relíquia, sinó una manera de viure i de dir-nos qui som. Amb s’Estol des Picot, el ball tornà a les places, a les festes i a les generacions joves, amb respecte, rigor i alegria.

Més enllà de l’escenari, Tomàs Bosch fou també home de foravila, observador atent del camp i dels seus ritmes; va sortir el seu testimoniatge al programa d’IB3 “Uep! Com anam?” Aquesta mirada fonda quedà recollida en dos llibres dedicats al món rural: Foravila: animals i plantes, i Foravila segle XX, dues joies de la nostra essència més mallorquina i pagesa; aquí parla de feines, de saviesa pagesa i d’un paisatge humà i natural que ell estimava i coneixia de primera mà. També va enregistrar un CD amb les seves melodies del que tan estimava: el ball de Llevant. Escrivia sense artificis, amb la paraula clara de qui ha trepitjat terra i sap que cada solc té una història.

Però també vull deixar constància que vaig poder viure moltes vesprades amb ell, els seus dos fills, na Carme i en Guillem, els seus nets, que estimava amb bogeria, i em va ensenyar a mi a estimar-los també, na Maria, en Tomàs, na Cati i en Toni; però sobretot i per damunt de tot, la seva esposa, na Maria, quina gran dona! Com la vaig estimar, també. Amb un no res muntaven un ball de pagès, i això, per la comarca del Llevant, és gairebé sagrat!

Els qui el vàrem conèixer el recordam com una persona generosa, tenaç i discreta, d’aquelles que fan feina sense fer renou, però que deixen petjada. La seva herència no és només feta de textos o de danses, sinó d’exemple: estimar el país és cuidar-lo, explicar-lo i compartir-lo. Manacor i el Llevant perden avui un referent. La cultura popular perd un defensor incansable, i la terra, un dels seus fills més fidels.

Descansa en pau.

Del teu amic, ja ho saps bé, Tomàs,

Felip Munar i Munar

Suscríbete para seguir leyendo