Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Costumari Popular

Febrer mig abeurat, any mig assegurat

Una comparsa a la Rua de Marratxí.

Una comparsa a la Rua de Marratxí. / Manu Mielniezuk

Felip Munar i Munar

Felip Munar i Munar

Som a temps de carnaval

Aquesta setmana és el dijous Llarder (12) i comencen els darrers dies. Pasqua és el primer diumenge de Lluna Plena després de primavera, que és dia 5 d’abril, ja que dia 2 entra la Lluna Plena. A partir d’aquesta data es va col·locant la Setmana Santa, la Quaresma, el dimecres de Cendra... Aquesta norma fou aprovada en el Concili de Nicea (325) i per això la data del dia de Pasqua oscil·la entre el 22 de març i el 25 d’abril. El dijous Gras, dijous Llarder o dijous de Carnaval és el primer dia del Carnaval, i és una de les festes mòbils del calendari juntament amb altres com la Quaresma, el Carnestoltes, la Setmana Santa o el Corpus, i el seu càlcul va lligat al calendari lunar. Se celebra el dijous anterior al dimecres de Cendra i, antigament, marcava l’inici d’una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el mateix dimecres de Cendra. El dijous de les comares és el dijous anterior al dijous Llarder, i dos dijous anteriors al dijous Gras és el dijous dels compares.

Ha entrat el minvant

En aquesta Lluna convé sembrar la patata primerenca i anglesa. Es poden trasplantar tarongers i llimoneres, i sembrar magraners i llorers. També es poden fe empelts de prunera i cirerer. Els arbres de fulla caduca encara dormen i, per això, encara som a temps per empeltar-los, exsecallar-los o trasplantar-los. En aquesta Lluna també es poden tallar canyes per fer caseres, coves o paners. És bon temps per anar a collir cames-roges: són bones per la circulació de la sang (un temps deien que «feien neta la sang»); una mica de vinagre i sal i són exquisides per acompanyar qualsevol menjar.

Aprendre a mirar el cel

Cada dia més persones s’aficionen a mirar el cel. No cal telescopi. N’hi ha prou amb uns prismàtics astronòmics per ser testimonis de les meravelles còsmiques. Sortim de nit una estona, en un indret sense contaminació lumínica. Contemplem la volta celeste. Aprenem a localitzar l’estrella polar, per orientar-nos. Aviat identificarem planetes i constel·lacions. Mirar el cel estrellat ens situa, ens asserena i ens redimensiona. Quan miram el cel ens sentim integrats en les extraordinàries forces que regeixen l’univers. Sabem que literalment estam fets de pols d’estrelles. Paradoxalment, moltes de les estrelles visibles amb telescopi ja no existeixen fa milers d’anys. La immensitat del Cosmos ens fa sentir humils i partícips d’un misteri insondable.

Nostra Sra. de Lorda (Lourdes) (11)

D’acord amb la creença, la Mare de Déu es va aparèixer a una al·lota humil de Lorda (en occità: Lorda), a la Gascunya, Occitània, i li va parlar en el seu idioma, és a dir, l’occità. El calendari litúrgic catòlic celebra la Festivitat de la Mare de Déu de Lorda el dia de la primera aparició, és a dir, l’11 de febrer. El 1992, el papa Joan Pau II va instituir la celebració de la Jornada Mundial del Malalt a realitzar-se l’11 de febrer de cada any, en memòria litúrgica de Nostra Senyora de Lorda. El 1983 i 2004, Joan Pau II en persona va visitar Lorda, igual que ho faria el seu successor Benet XVI el 15 de setembre de 2008, en commemoració del 150 aniversari de les aparicions de 1858. Avui, el Santuari de la Mare de Déu de Lorda és un dels llocs principals de pelegrinatge catòlic al món. Amb una població d’aproximadament 15.000 habitants, Lorda rep actualment la visita d’uns 8.000.000 de pelegrins per any. L’Església catòlica sempre va considerar la Mare de Déu com una figura íntimament propera a tot sofriment humà, des d’aquell moment descrit per l’Evangeli segons sant Joan: A partir dels fets testimoniats per Bernadeta Sobirós, l’Església catòlica va considerar la Mare de Déu, en la seva advocació de la Nostra Senyora de Lorda, la patrona dels malalts.

Sant Valentí (14)

Ningú sap gaire coses d’aquest sant, i sembla que s’uneixen en una sola persona els dos que es recorden: un capellà i un bisbe. El capellà fou decapitat l’any 268 per haver convertit el prefecte Asteri i la seva família després de curar la seva filla cega. El bisbe, en canvi, fou decapitat l’any 273, durant les persecucions d’Aurelià; Valentí curà el fill del filòsof Crató a condició que es convertís tota la família, per això fou empresonat, apallissat i finalment decapitat. Es creia que avui els ocells començaven a niar, com un reviscolament de la natura i un despertar dels anhels reproductors. Advocat dels enamorats, però també dels estafadors, malpagadors, tramposos. També era reclamat tant per fer ploure com perquè ho deixàs de fer quan plovia massa. El més probable és que si els centres comercials no ens ho recordassin ningú no en sabria el dia.

Sabíeu que...?

· Avui és el Dia Mundial del Cinema. Dilluns (9) és el Dia Mundial de la Llengua Grega. Dimarts (10) és el Dia Mundial dels Llegums. Dimecres (11) és el Dia del Malalt. Dijous (12) és el Dia Internacional contra l’ús del Nin Soldat. Divendres (13) és el dia Mundial de la Ràdio; també el Dia Mundial del Fadrí. Dissabte (14) és el Dia Europeu de la Salut Sexual.

· El febrer és el darrer febrer que qualsevol que visqui ara veurà mai. Això és perquè el mes de febrer d’aquest any té aquestes particularitats que només passa una vegada en 823 anys. Aquest febrer té: 4 diumenges 4 dilluns 4 dimarts 4 dimecres 4 dijous 4 divendres 4 dissabtes.

· Arriben les menjues dels Darrers Dies: «Demà és es Dijous Llarder, / ses al·lotes tiren bova, / mengen arròs amb cassola / i greixonera qui en té». Antigament la greixonera es feia així: bulliu trossos de peu de porc, orella i carassa. Un cop bullit, ho capolau. Després hi afegiu un parell d’ous rebatuts (blanc i vermell), canyella i bescuit. Tot això ben mesclat es posa dins una greixonera untada de saïm i es cou dins un forn una mica viu.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

  • aniversari
  • papa
  • Misteri
  • mòbils
  • Primavera
  • costumari popular
Tracking Pixel Contents