Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha

La Revetla (19), i sant Sebastià (20)

I dilluns és sant Canut («Si plou per sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut»). Sant Sebastià va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va sofrir el martiri. L’emperador Dioclecià, primer el feu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes.

Invocat contra la pesta

Com sant Roc i sant Cristòbal. Però també era el protector dels atletes, arquers, tapissers i policies urbans. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l’illa al llarg d’aquells segles. El veneren a Alaró, Búger, Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma; fou confirmat com a patró d’aquesta ciutat pel papa Pius IX l’any 1868; però ja a l’any 1634 s’havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió en l’acabament de la pesta de l’any 1523.

Llegendari

Com en tots els sants populars, la tradició ha vestit el record amb un extens llegendari al seu voltant. Un d’ells diu que sant Sebastià era pescador de canya, i com que era sant, pescava abundosament i els millors peixos. Envejat pels altres pescadors, un dia, mentre es banyava, li varen amagar la roba; en sortir, el varen lligar a un arbre i amb unes sagetes fetes amb estelles de la seva canya, el varen matar. Des de llavors, els pescadors de canya el varen tenir per patró i protector de les pesqueres i de les canyes; la nit de lluna nova més propera la dia del sant anaven a collir canyes per pescar, i també preparaven cucs per a l’esquer.

Santa Agnès (21)

Santa Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. No obstant el culte retut a Agnès des d’antic, la seva història es basa en fonts diverses, incertes i en alguns casos contradictòries. Coincideixen en algunes dades com el nom, l’edat, el martiri i l’edat de la mort, el lloc d’enterrament, etc., però divergeixen en les altres. Se la representa amb un anyell i palma del martiri, amb una espasa. És la patrona de la castedat, dels promesos i dels jardiners.

Sant Vicenç (22)

Era fill d’Osca. Va patir un cruel martiri, tant que ha passat al martirologi com a model de refinament per part dels torturadors i de fermesa per part del sant. Diu la llegenda que era vinater i que amb una mica de vi de la pitjor qualitat era capaç de fer tantes botes de vi com volia, i de les més variades classes. Quan anava a predicar, per tal de convertir els pagans, els agafava la carabasseta de vi que duien i l’abocava a una portador, que s’omplia fins a vessar. Davant un miracle tan extraordinari, els incrèduls no dubtaven a abraçar la fe que predicava. Per mor d’aquesta particular manera de convertir la gent, el varen adoptar com a patró tots aquells que treballen el vi.

Sant Francesc de Sales (24)

(1567-1622) va ser un sant savoià, bisbe de Ginebra, Doctor de l’Església, i és el patró dels periodistes (el Papa Pius XI el va nomenar patró el 1923, destacant la seva moderació, caritat i rigor, característiques que han de tenir els periodistes) i escriptors per la seva manera elegant de comunicar la fe, convertint calvinistes amb escrits senzills que repartia casa per casa. És considerat un gran orador i escriptor cristià, fundador de la família salesiana juntament amb sant Joan Bosco, i la seva vida és un exemple de paciència i optimisme.

Ha entrat la Lluna Nova

És temps de fer clots, sembrar, empeltar i treballar els arbres fruiters de fulla caduca, especialment l’ametller, l’albarcoquer, la prunera i la pomera. També es poden sembrar garrofers, tarongers, llimoneres, pereres, cireres, noguers, etc. I en aquesta Lluna es poden trasplantar i podar els rosers. Per sant Sebastià es començaven a entrecavar les faves i per la conversió de sant Pau (25) a sembrar alls; però també guixes, llenties, ciurons, espinacs. Aquest mes s’inicia la posta de l’aviram i es posen les primeres llocades («Les polles de gener ponen al paller»). També es creu que el gener és la clau del conreu de les abelles: si és temperat promet abundància i serà any de mel.

Sabíeu que...?

· Dilluns (19) és el Dia Mundial de la Neu. Dimecres (21) és el Dia Europeu de la Mediació. Dissabte (24) és el Dia Internacional de l’Educació.

· Les carxofes són les flors encara tancades de la carxofera. Són flors de creixement lent, i els pagesos les cullen immadures. (Si les deixen madurar, es converteixen en una curiosa flor, amb fils lilosos). Cosa similar podem dir de bròquils i coliflors: allò que ens menjam d’aquestes verdures són grups de flors immadures.

· «Ningú es fa vell a taula»; aquest refrany ens recorda que un bon àpat compartit amb família i amics atura el pas dels temps... És un regal de la vida.

Suscríbete para seguir leyendo