Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer

El mes de gener

Pren el nom del déu romà Janus, el déu de les dues cares: una mira cap al passat i l’altra cap al futur. És un mes «dormidor», perquè la natura està com adormida, la terra és com morta i no hi arrela res del que s’hi planti ni hi creix cap vegetal. El fred sol ser intens. Els dies són curts i les nits llargues. Es creu que la Lluna de gener és la que té més poder i influeix sobre les coses terrenes molt més que en la resta de l’any. El gener és tengut com el començament de totes les coses, fins i tot, diuen, el món va ser creat un primer de gener.

Dimecres (13) és sant Hilari

Aquest sant havia estat invocat per la gent del camp contra les serps. Hi ha la creença estesa que, en orinar al camp, les dones corrien el risc que els entràs una serp al cos, i se’ls inflàs el ventre fins al punt de semblar que estaven gràvides. Per això, les dones que es trobaven en la necessitat d’orinar entre les herbes recitaven una oració per allunyar les serps, la qual deia així: “Serp, serpònia, ves a la terra de Babilònia; si no te’n vas et rebentaràs”. El sant va ensenyar a matar les serps de dues maneres: l’una, agafar-la pel cap i sacsejar-la; l’altra, colpejar-la amb una canya verda. Tal dia com avui tengué lloc el baptisme de Jesús.

Sant Pau (15)

Va ser el primer dels eremites cristians. Conegut també com a Pau l’Anacoreta: al s. III es va retirar al desert a fer penitència i oració i s’alimentava només d’un pa que cada dia li duia un corb. Es tracta de la llegenda narrada per sant Jeroni: vivia dins una cova, es vestia amb fulles i menjava fruita. Aquesta llegenda també conta la trobada amb sant Antoni Abat i conversaren durant un dia i una nit; la segona vegada que sant Antoni anà a visitar-lo era mort: el vestí amb una túnica i el sebollí, amb l’ajut de dos lleons que varen cavar la fossa. Com que sant Antoni teixia joncs i vímets per fer cistells, sant Pau també es va dedicar a teixir l’espart per fer-ne estores; per això el estorers el van prendre com a patró. L’Orde de Sant Pau el Primer Eremita es va fundar en honor seu.

Sant Honorat (divendres 16) i la Revetlla

Patró d’Algaida, encara que també se celebra, en l’estiu, sant Jaume. Surten els cossiers. Però també avui és la revetlla de sant Antoni, la «nit bruixa» com la qualificaren Alexandre Ballester i Gabriel Genovart. Mallorca és un fogueró, les illes una festa, una bulla: sa Pobla, Manacor, Artà, Muro, Pollença, Inca, Son Servera, Ciutadella, es Castell, es Mercadal, Ferreries, sant Antoni de Portmany... i demà és la diada de Menorca. El foc té la capacitat de destruir, però també de regenerar, de transformar, i per això en les grans festes sempre hi ha aquest element; la crema en una foguera de tot allò que s’ha de deixar endarrere i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència.

Sant Antoni (17)

«Sant Antoni de Viana/ dia desset de febrer;/ venturós s’homo qui té/ sa dona que no l’engana». La seva devoció arriba amb la conquesta (1229) i l’establiment posterior de frares hospitalaris de sant Antoni. La festa cristiana dedicada al sant ha estat punt de confluència on s’han trobat diversos ritus i creences que tenen el seu origen pagà i que es corresponen amb la celebració del solstici d’hivern i de les festes de Carnaval. Sant Antoni és el patró dels animals que conviuen amb l’home, especialment dels de peu rodó; en totes les possessions importants de Mallorca se celebraven beneïdes, com una mena d’exorcisme contra els mals que poguessin esdevenir. Avui acaba la setmana dels barbuts –sant Maure, sant Pau i sant Antoni-.

Santa Priscil·la (16)

Santa Priscila (o Prisca) fa referència principalment a una santa cristiana martiritzada a Roma, possiblement identificada amb Priscil·la, l’esposa d’Aquil·la, una parella jueu-cristiana destacada en la Bíblia per ajudar sant Pau i instruir Apol·lo, però també hi ha una santa verge i màrtir més llegendària i un titulus (església) a Roma dedicat a ella, coneguda per les Catacumbes de Priscil·la, on es creu que es va batejar el primer cristià, tot i que la història pot mesclar diverses figures. El martirologi romà diu que va ésser torturada i decapitada a mitjan segle I, durant la persecució de Claudi.

Ha entrat la Lluna vella (10)

Ara és quan els arbres tenen manco saba, és a dir, han aturat el seu creixement, i és bo tallar-los per guardar la fusta. Ara també és la Lluna bona per a tallar les canyes per fer instruments –abans era un element bàsic per fer sol-rasos, encanyissades, etc.-. És la millor Lluna per exsecallar i podar els arbres, ja que n’estimularà la fructificació; encara que si fa molt de fred convé esperar un poc. És temps d’aixecar esboldrecs, fer voreres netes, esporgar branques seques, fer llenya, etc. és a dir: mantenir net i a punt el terreny. El dia ja ha començat a allargar-se una mica, «una passa de ca».

Sabíeu que...?

· Dimarts (13) se celebra el Baptisme de Jesús; Jesús va ser batejat per Joan Baptista al riu Jordà quan tenia uns 30 anys, marcant l’inici del seu ministeri públic, encara que els Evangelis no donen una data exacta, s’estima al voltant de l’any 27-30 dC, i l’Església Catòlica celebra aquest esdeveniment el diumenge següent a l’Epifania (6 de gener), entre el 7 i el 13 de gener. Dimecres (14) és el Dia Internacional dels Estels. Divendres (16) és el Dia Internacional dels Beatles.

· El millor moment per reproduir una figuera és al gener, i en Lluna vella. Tallau el creixent d’una figuera adulta i, senzillament, clavau-lo a terra. Procurau que en cap moment li manqui la humitat. Quan arribi l’estiu, la petita estaca s’haurà convertit en un nou arbre. Regau-lo sovint (però només durant el primer any, perquè la figuera és arbre de secà).

Suscríbete para seguir leyendo