Costumari Popular
Venturós 2026 i Molts d’anys a tots els nostres lectors!!!

Les campanes de Cort marcaran l’inici de l’any nou el dimecres. | M. MIELNIEZUK
Les neules
Són un element decoratiu de les esglésies i betlems. Ens hem de remuntar a l’Edat Mitjana per trobar-ne l’origen, en les neules que consumien els reis i les altres jerarquies eclesiàstiques d’Aragó i Mallorca –nebula, és a dir, boira, actualment enrotllada en forma de canonet-. Es penjaven a les esglésies per anunciar que s’acostaven les festes i una llegenda diu que representaven les teranyines de la cova del Naixement. També representaven un calendari, en aquell temps que no hi havia tants de mecanismes per saber el dia en què es trobaven. S’elaboraven amb aigua i farina, ingredients que s’han substituït pel paper, és a dir, s’han convertit en un guarniment que no es menja. Conten que, fa anys, quan se celebrava la festa de la Sibil·la per als més petits, els fils que aguantaven les neules confluïen sobre la trona i quan ella els tallava amb l’espasa, les neules queien sobre els infants que estaven ben preparats per menjar-se-les.
Les nadales
Com els villancicos castellans, les natalendas protugueses o les pastorelles italianes tenen com a precedent les caroles, uns cants que acompanyaven uns populars balls rodons que es ballaven en els temples amb motiu de la celebració dels misteris de Nadal. Es cantaven a la missa del Gall, durant les ofrenes, però també es cantaven pels carrers donant les bones festes el vespre de Nadal, amb acompanyament de tota classe d’instruments populars. L’Església només permetia que es cantassin dins el temple aquelles cançons que comportaven motius nadalencs –i no «villanos», de villancicos-.
Els sants innocents
Són reminiscències carnestoltesques del cicle nadalenc que tenen el seu origen en les Saturnalia romanes; unes llicències paganes de Nadal: els infants imposant el seu domini sobre els grans. Tanmateix, vendria a representar l’admesa reacció dels infants innocents contra el malvat rei Herodes que ordenà degollar-los. El dia dels Sants Innocents és una tradició celebrada el dia 28 de desembre on es recorda la Matança dels Innocents narrada a l'Evangeli segons Mateu. La relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats té el seu origen en les enganyifes que els pares dels infants s'haurien hagut d'imaginar per tal de protegir els seus petits de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes. El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents.
El calendari
És un sistema ideat per la persona humana per a mesurar el temps. Mitjançant el calendari hi ha la possibilitat de fixar amb antelació qualsevol esdeveniment de la vida individual i col·lectiva. Els períodes laborals, les festes –els dies «fastos», festius, i els «nefastos», no festius-, els actes socials, etc. tot s’articula a través del calendari; respon a la necessitat de l’home de controlar d’alguna manera l’inevitable pas del temps. Totes les cultures han tengut el seu calendari. Els primers varen prendre les llunacions com a base, ja que eren més curtes i fàcils d’observar que el cicle solar. El calendari actual té com a base el cicle solar, establert en 365 dies i un dia més compensatori a afegir cada quatre anys al mes de febrer.
El darrer dia de l’any (31)
És sant Silvestre i santa Coloma. Aquesta nit les bruixes recuperen tot el poder que han perdut, i entren dins les cases («Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra»), per això es posava una branca de romaní beneït a totes les portes i finestres, i sobretot al forat del pany. Perquè no poguessin entrar per la xemeneia, dibuixaven tres creus damunt la cendra. En anar a dormir senyaven el coixí tres vegades i posaven a sota fulles de llorer o d’olivera del diumenge de Rams. El costum de menjar raïm és de principi del s. XX, en una bonança que hi hagué en la collita d’aquesta fruita, encara que cada cultura té la seva pròpia manera de celebrar l’acabament i el començament de l’any.
El castell de Sant Carles
El consorci format per l’Exèrcit de Terra, l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears, tenen la responsabilitat d’acondiciar aquest espai que esdevé una finestra de Palma cap a la mar, un lloc per gaudir d’unes instal·lacions i serveis que paga la pena visitar. Joan Bennàssar hi ha col·locat una trentena d’escultures amb una simbiosi perfecte amb el paisatge. El comandant General de les Illes Balears, Fernando Luis Gracia Herreiz ha aconseguit unes millores que, si s’acaben de materialitzar, esdevindrà –ara ja ho és, tanmateix- un lloc de gaudi, un racó de Palma per esplaiar-se, amb unes vistes úniques i excepcionals. Si el visitau no us n’empenedireu!
Molts d’anys!
A totes les persones que diumenge rere diumenge ens han llegit, o ens han animat, o ens han donat les gràcies, i també ens han fet retrets o crítiques, sempre constructives, que ens han permès entrar dins les cases i ens han fet arribar comentaris; a totes les persones que en segueixen encara que moltes coses ja les sàpiguen, i a totes les que no ens llegeixen, felicitats de tot cor. No voldria que aquesta esdevingués una paraula buida de tant de repetir-la; voldria que arribàs el conhort a totes les persones que sofreixen, que aquest 2026 comportàs una alenada oberta d’esperança renovada, de confiança sincera. Moltes vegades un somriure, una allargada de mans, unes paraules, basten per retornar l’estima perduda.
Tant de bo que aquest any que començam ens proposem dur endavant un projecte que acompanyi cada acció que duguem a terme a través de l’amor. Aquest és el millor i més sentit regal que podem donar i rebre.
Suscríbete para seguir leyendo
- Sóller ordena a la familia March retirar la barrera que cierra el paso al camí de Bàlitx
- Algaida compra por 200.000 euros la casa inacabada del historiador Antoni Puente
- El GOB denuncia ante Costas la invasión del dominio público por un restaurante de Portocolom
- Alud de críticas por la rotura del Pi de Pollença: 'Ha sido un fracaso
- Joan Rabassa corona un accidentado Pi de Sant Antoni de Pollença
- La autovía Llucmajor-Campos “ha acelerado la destrucción” del suelo rústico de los municipios del Migjorn y del Llevant, advierte Terraferida
- La Justicia declara público el Camí de Bunyola a Alaró y ordena retirar los cerramientos
- El alcalde de Pollença responde a las críticas: 'El Pi se rompió por exceso de aforo en la plaza Vella
