Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Solstici d’hivern (22)

És el dia més curt de l’any i la nit més llarga –n’hi ha, però, que ho diuen del dia de santa Llúcia: «Per santa Llúcia, llarga és la nit i curt és el dia»-, comença l’hivern; el solstici d’estiu és el dia més llarg i la nit més curta; comença l’estiu. En el calendari popular, el solstici d’hivern –el Sol Nou- se celebra per Nadal, i començava l’any natural, i per això el foc del tió era el «foc nou»; i el d’estiu –el Sol Ple- per sant Joan (24 de juny). En el nostre calendari –eminentment solar- Nadal i sant Joan divideixen l’any en dos períodes: hivern i primavera, i estiu i tardor. El nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans, que obria la porta de l’hivern (ianuarius = gener) i també la de l’estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i a san Joan Evangelista (27 de desembre). Antigament, la nit del solstici d’hivern –la darrera de l’any- era dedicada als difunts de la família i a la seva memòria; el foc de la llar era per a ells i el seu record esdevenia comunió en l’àpat sacrificial.

Les festes de Nadal

Les festes de Nadal són un conjunt de celebracions que inclouen diverses tradicions culturals i religioses al voltant de la data del 25 de desembre, tot i que les celebracions sovint comencen molt abans amb la preparació i esdeveniments, i es perllonguen fins a l’Epifania, el 6 de gener. Aquestes festes celebren el naixement de Jesús en la tradició cristiana, però s’han integrat amb personatges i costums laics com Santa Claus o Pare Noel, o altres figures com el «Tió de Nadal» al Principat, fet que ha donat lloc a una gran varietat de tradicions arreu del món.

Les herbes de la bona sort

Per assegurar la bona sort, hi havia el costum de guarnir la casa amb vesc, boix, grèvol i galzeran. Potser el fet que aquests vegetals fruitin a l’hivern és el que fa creure’ls portadors de bona fortuna. També els arbres de fulla perenne eren considerats màgics, ja que mantenien el caliu de la vida –verdor- durant tot l’hivern. El costum de l’arbre de Nadal té aquesta reminiscència: un avet, com a símbol de vida, entrava dins la casa, propiciatori del bon temps, dotat de poder fecundar; i per això s’hi penjaven objectes i menjars. Tant l’arbre verd com la soca vella que esdevé fecunda expressen que la natura no mor, sinó que reviu.

La nit de Nadal

Les Matines, el cant de la Sibil·la, la Missa del Gall, els pastors, la xocolata... conformen un referent màgic de la nit nadalenca mallorquina, celebrada amb senzillesa i familiaritat. El costum dels sopars d’aquest vespre és una incorporació de fa uns anys –per mor del consumisme que amara aquestes dates-, ja que abans la gent es preparava pel gran àpat de l’endemà, el més important de l’any. Com sempre, tenim un altre motiu per viure aquesta nit amb més sentiment: la Sibil·la agafarà més protagonisme i estarà en la boca i la mirada de molta més gent. És bo, tanmateix, viure aquesta vetllada talment com s’ha viscut des de sempre: és el millor homenatge que es pot fer al sentiment festiu i tot el que comporta la fe al voltant de la celebració més important de la cristiandat.

Nativitat del Senyor (25)

L’Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. Es va celebrar per primera vegada a Roma devers el 330; els romans, aquest dia, celebraven el Natalis Invicti, el naixement del sol relacionat amb la figura de l’emperador. El Nadal és la cristianització d’aquesta festa i d’aquí ve l’admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l’ànima cristiana. L’àpat familiar té caràcter tribal; hi havia la creença que una taula abundat, amb el bestiar sacrificat en honor de la divinitat –el porc, el gall-, afavoriria l’any natural que comença. Per això s’hi reunia tota la família, i els majors contaven la seva experiència als més joves, amb tot el cabal de coneixement, i es repassava l’any; la taulada s’allargava fins entrada de fosca.

Sant Esteve (26)

La festivitat de l’endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des de la casa pairal on s’havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L’extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins a l’endemà i, per tant, quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular «Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a ca seva» descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn de la casa pairal en les festes assenyalades. Segons diversos relats històrics, als quals diversos historiadors donen crèdit, l’Imperi Carolingi va establir que fos festa l’endemà de cada Pasqua (Nadal, Pasqua Florida, Pasqua Granada) i potser per això aquesta festa se celebra a alguns països europeus que es trobaven sota influència d’aquest imperi. El refrany «De Nadal a sant Esteve durarà la bondat teva», manifesta la feblesa bonhomiosa de qui va adreçada l’expressió.

Refranys i expressions sobre Nadal

«Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal;

per sant Esteve, un pas de llebre». «Menjar raïm per Cap d’Any du doblers tot l’any».

«De Nadal i de Sant Joan, només n’hi ha un cada any».

«Per Nadal, prop del nial».

«Per Nadal i per Cap d’any, cadascú amb el seu company».

«La fornada de Nadal se n’emporta mig costal».

«Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió i bon Nadal que Déu vos do».

Suscríbete para seguir leyendo