Mentre hi ha vida, hi ha esperança...

Avui és sant Joan de la Creu

Joan de la Creu —en castellà Juan de la Cruz— és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591), va ser un frare carmelita, prevere i místic que l’any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l’orde, fundant la branca dels carmelites descalços. La seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada com un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura mística de la Contrareforma; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l’espiritualitat moderna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Les seves obres van ser editades el 1618. Va ser beatificat el 1675 i canonitzat el 1726. El 1926, Pius XI el feu Doctor de l’Església. La seva festa litúrgica és el 14 de desembre, tot i que entre 1738 i 1969 estava marcada el 24 de novembre. Venerat per l’Església d’Anglaterra, és considerat Mestre de la Fe.

Les estrenes («aguinaldos»)

El costum de felicitar aquests dies als poderosos per obtenir-ne el favor és molt antic, ja es practicava profusament a l’Edat Mitjana. En el seu origen les “strenae” eren els regals augurals que els romans es feien per les calendes de gener –el primer dia del mes i de l’any-. «Strenae» significa «presagis», i era una expressió amb què es desitjaven sort i bona ventura, i una oportunitat per refer amistats. Sembla que el costum provenia d’unes festes en honor a Strenia, antiga deessa sabina. Per això hi ha una sentència que diu: «Per Nadal, paga els deutes, ajuda el veïnat i torna-li les eines i els ormetjos de cuina manllevats».

Sant Llàtzer (17)

Sant Llàtzer de Betània, l’amic del Senyor. El seu nom significa «Déu ha ajudat». També se’l recorda el 29 de juliol, juntament amb les seves germanes santa Marta i santa Maria. Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània. Va viure en Betània, un poble als afores de Jerusalem. A casa seva s’hi va allotjar Jesús almenys en tres ocasions. És molt famós principalment perquè segons l’Evangeli segons Joan va ser ressuscitat per Jesús. A partir d’aquesta història el seu nom és utilitzat sovint com a sinònim de resurrecció. Durant l’Edat Mitjana es van desenvolupar dues tradicions totalment diferents i sense cap fonament real per a explicar la vida de Llàtzer de Betània després de la seva resurrecció. Se’l representa essent ressuscitat per Crist, embolicat amb benes, i com a bisbe (per la tradició francesa).

La Mare de Déu de l’Esperança (18)

Anomenada també la festivitat de l’Expectació del Part de la Santíssima Verge, advocació sota la qual s’anomena també a la Verge Mare de Déu de la O, per raó de les antífones que comencen totes per la lletra O. Les dones que havien de ser mares tenien per advocadessa aquesta Mare de Déu, a qui demanaven un part ràpid i poc dolorós. També la veneraven els corredors d’orella, precursors dels actuals agents de borsa, i els mestres daguers i ganiveters. Aquest és el dia fixat com a oficial per la litúrgia popular per a guarnir i enllestir els altars i tota l’església amb garlandes de mata, neules de paper, etc., que són els ornaments propis de les festes de Nadal. És la patrona d’Alaró i de Capdepera.

La Mare de Déu de l’Esperança i Mallorca

Com a patrona de Capdepera, els gabellins demanaren la seva protecció davant els atacs dels pirates: una boira espessa va cobrir tota la costa i els salvà de l’atac. Per això, cada dia 18 de desembre duen en processó la Mare de Déu des de la Parròquia fins al Castell: «Com poble d’arrels fondes que agermanat avança / pujam amb fe i coratge la costa del Castell./ La nostra Mare ens obri dreceres d’esperança / quan pel camí dels avis ressona un cant novell». A la basílica de Sant Francesc es venera una imatge moderna de Ntra. Senyora de l’Esperança. A l’església de Ntra. Senyora dels Desemparats es conserva l’antiga Verge de l’Esperança, venerada en el s. XV pel gremi dels Teixidors a l’església del Sant Esperit. El bisbat de Mallorca té la Confraria de la Mare de Déu de l’Esperança. Té carrers dedicats a Palma, Muro, Inca...

Dies previs al Nadal

Al llarg d’aquests dies que precedeixen Nadal s’inicien unes activitats i uns costums propis d’aquesta època de l’any. La gent s’envia felicitacions –ara gairebé totes ‘virtuals’- amb desitjos de pau i prosperitat; es fan els betlems i es guarneix l’arbre de Nadal; les pastisseries despatxen torrons i neules; es reparteixen estrenes i paneres; els carrers s’il·luminen; es munten fires amb objectes i menjars nadalencs; es canten nadales. És la joia que acompanya les festes que commemoren l’entrada de l’hivern, el natalici de Jesús, el canvi d’any, l’adoració dels Reis... Una mostra clara de l’origen solar de les festes nadalenques és la llum i el foc. Les grans il·luminacions dels carrers formen part d’un culte inconscient al sol, en un moment de l’any en el qual acaba la seva davallada i enceta el camí del seu apogeu. Antigament, s’encenien foguerons la nit de Nadal i hi tiraven objectes –sobretot agrícoles-; s’hi ha volgut veure en aquest costum la liquidació d’un cicle agrari i el començament d’un altre, i el reconeixement de la seva reacció amb la fi i l’inici del cicle solar.

Pensaments sobre l’esperança

«L’esperança és el que fa que segueixis respirant encara que la pressió de la vida t’estigui asfixiant. Gràcies esperança, per ser eterna» (Edithsme). «L’esperança és el que fa que el nàufrag mogui els braços enmig de les aigües encara que no pugui veure terra enlloc» (Ovidi). «L’esperança no fa que les coses siguin més fàcils, però facilita enormement que siguin possibles» (Edithsme). «Una vegada tries l’esperança, tot és possible» (Christopher Reeve).

Suscríbete para seguir leyendo