Desembre ben fred, bon any i bon esplet

La Puríssima Concepció de Maria (8)

Avui l’Església celebra la puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure del pecat original, sense cap màcula –immaculada-. La gent també anomena aquesta festivitat dia de la Immaculada. Abans de la declaració del dogma de la puresa de la Mare de Déu –s. XIV- aquesta diada ja havia estat d’una gran solemnitat. Juntament amb sant Antoni de Pàdua, era tenguda com a patrona dels botiguers, i també dels forners, pastissers, fideuers i adroguers. Les puntaires també la tenien com a advocada i, per això guarnien l’altar amb tovalles de randa ben rica i vistosa. Avui era la primera gran festa del cicle nadalenc. Fan festa grossa a Son Mesquida (Felanitx), es Llombards i s’Esgleieta; a la plaça Major de Palma s’instal·la el mercadet de Nadal.

Nostra Senyora de Loreto (10)

La Verge de Loreto és una advocació mariana celebrada en memòria de la translació miraculosa de la santa Casa des de Palestina al camp de Loreto (Itàlia); aquesta va ser l’habitació on l’àngel li feu l’Anunciació de la Sagrada Concepció. El santuari de Loreto és molt freqüentat pels fidels del món catòlic. El papa Benet XV, l’any 1920, va constituir-la com a patrona de tots els aeronautes, i aquest mateix any, el rei Alfons XIII posà el Servei d’Aeronàutica Militar, precursor de la força aèria, sota el patronatge d’aquesta Verge. Lloret de Vistalegre té com a patrona la Mare de Déu de Loreto, i els aviadors, avui, també li reten homenatge.

Sant Damas (11)

Era fill d’Argelaguer i germà bessó de santa Irene. Diu la tradició que els pares d’aquests dos sants, tot just néixer, els varen llançar al riu. El moliner d’Argelaguer els va trobar i els va recollir. Els dos sants varen créixer amb els fills del moliner, però un dia el petit Damas es va enfadar amb el seu germanastre i se’n va anar de casa. Es va posar a treballar amb un sabater fins que va decidir deixar-lo per cercar un ofici millor. Abans d’anar-se’n, però, li va preguntar al seu amo quin era el millor ofici. «El de Papa», va contestar-li. «Idò seré Papa», va assegurar convençut el petit Damas. I, efectivament, va arribar a ser Papa. De com s’ho va fer per aconseguir-ho, la tradició no en diu res.

Santa Llúcia (13)

Patrona dels oficis que «gasten» la vista, sobretot de l’art de l’agulla i dels estudiants. No se sap d’on era (Siracusa, Bolonya, Alexandria?). Es representa amb els ulls posats en un plat que sosté amb les mans, com si se’ls hagués arrencat per mantenir la virginitat enfront d’un home que la pretenia; aquesta representació, però, pot ser deguda al fet de confondre aquesta santa amb una monja dominica del s. XIV, també anomenada Llúcia, que per desenganyar un insistent enamorat, es va arrencar els ulls. Els «ulls de santa Llúcia» és un dels molts noms amb què són conegudes les tres estrelles del Cinturó d’Orió: avui és el dia que brillen més de tot l’any. L’origen de les «pedres de santa Llúcia» –un fòssil- és animal; són la tapa d’una caragola marina, en forma d’espiral, que posades damunt els ulls alleugeren el mal. «Santa Llúcia ens conservi la vista!» «Per santa Llúcia creix el dia un pas de puça»; «Per santa Llúcia, minva la nit i creix el dia»; «De santa Llúcia a Nadal, tretze dies per igual». «Santa Llucieta,/ guardau-mos ets uis/ que, si mos dau fosques,/ vos farem embuis». Avui feien festa les nines que anaven a costura.

Entra la lluna nova

El camp reposa, la natura dorm. Temps de xemeneia, de calor de la llar i contarelles. Si bé és veritat que el camp mallorquí està tenyit de verd per mor de la quantitat d’humitat que hi ha, però no és gaire normal, els darrers temps, una tardor tan passada per aigua com la que hem tenguda aquest any. Al llarg d’aquest mes es pot arrancar la patata tardana; també es pot eixermar, fer voreres netes, paredar i aixecar esboldrecs, fer llenya, és a dir, rentar la cara a la terra perquè no es vegi abandonada.

Ntra. Sra. de Guadalupe (12)

La nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic. La Verge de Guadalupe es va aparèixer quatre vegades a Juan Diego Cuauhtlatoatzin al turó del Tepeyac. Després d’una quarta aparició, la Verge va ordenar a Juan Diego que es presentàs al primer bisbe de Mèxic, Juan de Zumárraga. Juan Diego va dur al seu aiate unes roses —flors que no són natives de Mèxic i tampoc prosperen a l’aridesa del Tepeyac—, segons l’ordre de la Verge. Juan Diego va desplegar el seu aiate davant el bisbe Juan de Zumárraga, deixant al descobert la imatge de Santa Maria, bruna i amb trets indígenes. Aquesta és una de les cinc aparicions de la Verge Maria reconegudes per l’Església d’ençà del s. XV. Juan Diego va ser canonitzat el 31 de juliol de 2002 pel papa Joan Pau II, passant a ser el primer sant indígena d’Amèrica: sant Joan Diego.

Pensaments sobre l’esperança

«Esperança, tornarem a començar. Som un riu que sempre avança i de la guerra en farem dansa. Que tremoli el nostre mar!» (Txarango). «L’esperança és la veu suau que et mormola a cau d’orella que tu pots quan la resta del món et crida que no» (Edithsme). «Mai una nit ha vençut l’alba, i mai un problema ha vençut l’esperança. Res és per sempre, ni tan sols els problemes. L’esperança és veure llum tot i la negror» (Desmond Tutu). «Mai es dona tant com quan es donen esperances» (Anatole France). «M’agrada l’esperança, bàsicament perquè és un estat d’ànim tan tossut com jo» (Cecy Jiménez). «Recorda que quan la vida et digui prou, l’esperança et murmurarà: intenta-ho un altre cop».

Suscríbete para seguir leyendo