De Tots Sants a l’Advent, ni massa pluja ni massa vent

Avui és santa Gertrudis

Gertrudis d’Helfta (o Santa Gertrudis la Gran, 1256-1302) va ser una mística i teòloga benedictina alemanya. Està reconeguda com a santa per l’Església Catòlica Romana, i està inscrita en el calendari general romà. És una de les santes més estimades de l’occident cristià. Felip Neri i Francesc de Sales van utilitzar les seves oracions i les van recomanar als altres. A Espanya, el pare Diego, el confessor de Felip II, va llegir les revelacions de Gertrudis al rei mentre moria a l’Escorial. Les seves obres també van ser populars entre els Carmelites Descalços del segle XVI. El pare Francisco Ribera, el confessor de Teresa d’Àvila, va recomanar-li que dugués Gertrudis com a amant i guia espiritual. Gertrudis mai no va ser canonitzada oficialment, però el 1606, Roma va aprovar un ofici litúrgic d’oració, lectures i himnes en el seu honor. La Festa de Santa Gertrudis va ser estesa a l’Església universal per Climent XII i avui se celebra el 16 de novembre, la data que es considera en què va morir. El papa Benet XIV li va donar el títol de «la Gran» per distingir-la de l’abadessa Gertrudis d’Hackeborn i reconèixer la profunditat de la seva visió espiritual i teològica.

Santa Isabel d’Hongria (17)

Era filla del rei d’Hongria. Tot i la seva educació aristocràtica i cortesana, era humil i bondadosa i va fer moltes obres de caritat. La seva commiseració esplèndida envers els necessitats va fer que, quan el seu espòs, el príncep de Turíngia va morir, fos acusada de malbaratar la fortuna de la corona i fou expulsada del palau. Abandonada per tothom, es va fer monja i va menar una vida exemplar fins a la seva mort. Va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l’Església catòlica i l’anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme. Poc després de la seva mort, van començar a circular notícies de miracles esdevinguts a la seva tomba, que van causar la seva ràpida canonització el 27 de maig de 1235 a Perusa per Gregori IX.

Santa Cecília (22)

Cecília hauria estat una dona romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, hauria cantat a Déu. L’autenticitat de la seva existència és discutida. La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle xv; aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. En la seva època de màxima esplendor, la diada de la santa era una gran festa amb missa solemne i processons on intervenien gran quantitat de músics amb tota mena d’instruments. Als bitllets de 20 lliures esterlines britànics, hi havia una imatge de santa Cecília acompanyada pel compositor Sir Edward Elgar, des de 1999 fins al 2007.

Sembrar

«Quan la pacífica tardor aixeca pels camps el seu cap adornat de fruits, i les fortes aiguades banyaren la terra que olora llépolament i els rierols canten cançons noves, quan noves són les dels ocells immigrants que, de l’altre cap del mar, en esbarts incomptables acaben d’arribar de llunyanes terres, indicis són d’un temps que hem de confiar al solc amb la llavor, l’esperança de la collita venidora. Si el guaret ja és vell, vull dir que s’acaba de llaurar, hem de sembrar-lo en Lluna Nova, i pel contrari si és nou, és a dir, que s’acaba de llaurar, hem de sembrar-lo en Lluna Vella. Mai no s’ha de començar la sembra en els primers dies del mes lunar perquè en aquest període de temps la lluna és molt prima i sense forces, i les messes aniran raquítiques tot l’any. Els ciurons no se sembren fins que en el cel apareixen cabretes». Així d’amorosida és la prosa del pare Francesc Bonafè i Barceló per fer-nos cinc cèntims d’aquesta tasca.

L’olivera mediterrània

L’origen del cultiu de l’olivera comença a l’època paleolítica i neolítica, és a dir, de 10.000 a 3.000 anys aC, i la major part dels botànics creuen que, igual que la figuera, l’olivera és originària de l’Àsia Menor Meridional.

Diferents autors estan d’acord que el seu conreu va tenir l’origen a la zona de l’Orient Mitjà , coneguda amb el nom de ‘Fèrtil creixent’, Mesopotàmia, on l’olivera silvestre formava autèntiques vegetacions. Posteriorment, va passar a Egipte (uns 2.000 anys aC), a l’Àsia Menor, Palestina i Grècia continental (uns 1.000 anys aC). És des de la Grècia Magna, on l’olivera es va estendre per tota la conca mediterrània, a partir del segle II aC.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional per a la Tolerància. Dilluns (17) és el Dia Mundial de la Filosofia; també el Dia Internacional dels Estudiants. Dimarts (18) és el Dia per a l’Ús prudent d’Antibiòtics. Dimecres (19) és el dia Mundial per la Prevenció contra l’Abús Infantil; també el Dia Mundial del Vàter. Dijous (20) és el Dia Universal de l’Infant. Divendres (21) és el Dia Mundial de la Televisió.

Avui és la Fira de l’Oli a Caimari; la Fira de Tardor d’es Capdellà; i la Fira de la Mel a Llubí.

El canvi climàtic està en boca de tothom. Deixant de banda si el seu origen és només degut a canvis cíclics de la Terra, només a l’acció de l’home, o a una combinació d’ambdós efectes, actualment alguns sectors de l’agricultura se’n preocupen i molt.

Al mateix temps nous conceptes com agricultura ecològica, biodinàmica, permacultura, agricultura sostenible, etc., sorgeixen com a resposta a les inquietuds dels pagesos i consumidors per tal de produir aliments més saludables.

I la pregunta: com podem combatre des de l’agricultura el canvi climàtic produint alhora aliments més saludables?

Suscríbete para seguir leyendo