Costumari Popular | Dijous és «la fira de les fires!»

Sant Martí (11)

Va néixer a Hongria, però de ben petit es va traslladar a Itàlia, on el seu pare era tribú militar. Es va fer cristià de ben jovenet i va entrar a la legió romana. La seva vida de soldat el va dur a la Gàl·lia, on, per la seva bondat i pels miracles que feia, va arribar a ser bisbe de Tours. Sant Martí del Canigó és un dels nombrosos monestirs que les tropes franques varen dedicar al sant. Per mor de la gran devoció que havia despertat va ser convertit en patró de molts gremis i oficis. Sant Martí és representat muntat a cavall i vestit de soldat i, per això, fou patró de la cavalleria –abans que ho fos sant Jordi-, també del bestiar de ferradura i de peu rodó. Els moliners l’havien tengut per patró, perquè segons la tradició, aquest sant havia estat moliner, com el seu pare, abans de ser soldat. L’havien venerat els forjadors i ferrers, els subhastadors, camisers, cotoners, femeters, relligadors, pelegrins, avars i usurers. Es creia que si avui plovia i després sortia l’arc de Sant Martí era signe de gran prosperitat i felicitat per a tothom. També es creia que ferrar els cavalls, muls i ases avui, els guardava de qualsevol mal. La gent de la costa qualificava els cavallets de mar de cavalls de sant Martí; pescar-ne el dia d’avui era signe de bon averanys. Es creia que si es posava un cavallet d’aquests en el folre de la gorra curava de migranyes i mals de cap, i treien les manies. Avui els pagesos lliuraven el porc engreixat a l’amo de les terres.

L’estiuet de sant Martí

Abans que el temps anàs tan desbaratat, al voltant de sant Martí, el temps donava una treva: venien uns dies de bonança per tal que les llavors poguessin arrelar. També es començaven les matances («Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi!»), ja que les llargues vetlades devora el foc convidaven a menjar un botifarró torrat o llonganissa, i a beure el vi acabat de fer. La llegenda diu que el Diable, vestit de pobre, va demanar la capa del Sant per tal de deixar-lo morir de fred. Nostre Senyor, per tal que sant Martí no en patís, va alleugerir el mal temps i oferí uns dies de bonança. Ha dat nom al l’Arc de sant Martí, segons la Bíblia, signe de l’aliança entre Déu i la humanitat representada per Noè, després del Diluvi Universal. Sant Martí i el Diable varen jugar-se qui faria un arc més gran i bell damunt el cel; sant Martí en feu un de set colors, el Diable un de més baix, de gel, més deslluït i es va fondre tot d’una. Per això, si surten dos arcs, el segon és el del Diable, que desapareix més aviat. Es diu que l’Arc de sant Martí du ventura i prosperitat, però que també pronostica calamitats, sembla que depèn de si els colors són llampants o confusos. També se l’anomena corona de santa Eulàlia, bandera flamenca, colobra de sant Martí, serp del cel, camí de Roma... Un dels senyals de la fi del món és que quaranta anys abans deixarà de lluir l’arc i no vendrà l’estiuet, i hi haurà un eixut total. «L’estiuet de sant Martí, els ocells fa venir»; «Tronades de sant Martí, collites a desdir»; «Si vols l’all ben fi sembra’l per sant Martí»; «Per sant Martí, l’oliva al tupí».

Entra el minvant (12)

El dia ja s’ha escurçat molt –i per això les gallines ara ponen manco, per la poca durada del dia-, i això feia que fessin llargues vetllades al voltant de la xemeneia, passaven el rosari i contaven rondalles; llavors torraven porquim –llonganissa, botifarró, xulla, panxeta, etc.- i un tassó de vi novell, i a jeure, que l’endemà s’havien d’aixecar de bon matí per aprofitar al màxim la claror. És temps d’eixermar i fer voreres netes; temps d’exsecallar els ametllers i els garrofers. La tasca per excel·lència es feia a la muntanya: collir oliva. A la vinya és hora de sembrar ceps, i de trascolar el vi del cup a la bota; s’havia de triar un dia clar, ja que si estava ennigulat el vi sortia embullat; la diada acabava amb una gran festa. A l’horta se sembren raves i pastanagó, espinacs i bledes; es cullen els llegums secs: mongetes, cigrons i llenties; i cols de Brussel·les, col-i-flors, moniatos, melons hivernencs i apis. És bo que plogui durant aquest mes, sense fer desastres, i faci sol, ja que comportarà que les llavors arrelin i brostin amb força.

Dijous Bo (13)

Des de «Som Inca» ens descriuen aquesta Fira: El Dijous Bo d’Inca és la fira més important de Mallorca i una de les més populars de les Illes Balears. Cada any omple la ciutat d’Inca de firaires, música, gastronomia i tradició. Conegut també com «la fira de les fires», el Dijous Bo atrau milers de visitants que volen gaudir d’un ambient únic. Els seus orígens es remunten a l’Edat Mitjana, quan Inca es consolidava com a centre de comerç i artesania de Mallorca. Ja al segle XIV, la ciutat acollia mercats setmanals i fires agrícoles. Amb el temps, aquestes trobades comercials varen anar guanyant importància. El nom de «Dijous Bo» fa referència al fet que era el millor dijous de tot l’any, el moment en què pagesos, comerciants i artesans es reunien per vendre i comprar productes, animals i eines.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional de l’Inventor. Dilluns (10) és el Dia Mundial de la Ciència per a la Pau i el Desenvolupament. Divendres (14) és el Dia Mundial de la Diabetis. Dissabte (15) és la Setmana de Sensibilització dels Riscos de l’Alcohol.

Avui és el quart diumenge després de sant Lluc: festes a Santa Maria la Major d’Inca, amb foguerons i balls. També és la Fira de la Carabassa a Muro. I la Fira Artesana a Pollença. A es Capdellà celebren la Fira de Feines de Tardor.

Suscríbete para seguir leyendo