Dues Mares de Déu l’octubre té: la del Pilar i la del Roser

Aquest cap de setmana, Alcúdia està de fira. | AJ.

05 OCT 2025 7:55

Sant Bru (6)

Va néixer a Colònia (Alemanya, s. XI); va estudiar a París, va rebre l’ordenació sacerdotal i va ensenyar teologia. Freturós de solitud, es va retirar al desert de Chartreuse i va fundar l’orde dels cartoixans. La humilitat de l’orde va fer que no es canonitzàs mai el fundador; el culte n’estava autoritzat. Els cartoixans són un orde de vida contemplativa. Professa una austeritat extrema en la pràctica i durant tota la seva existència han continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes, per la qual cosa és l’únic dels ordes antics que no ha necessitat mai una reforma observant (normalment, els altres ordes les feien per recuperar l’ideal primitiu, ja perdut). Al retaule del Sant Crist del Davallament, de la Seu de Palma, hi ha una escena emmarcada per les escultures de sant Ramon Nonat, sant Blai, sant Bru i sant Joan Nepomucè. A Valldemossa, el conjunt de la Cartoixa es remunta al temps del rei Jaume II de Mallorca, el qual va edificar-hi un palau per al seu fill Sanç, conegut com el «Palau del rei Sanç». L’any 1399 Martí l’Humà cedí totes les possessions reials de Valldemossa als frares cartoixans. Aquests fundaren la Cartoixa i l’habitaren fins al 1835, quan passà a mans privades per la desamortització de Mendizábal.

La Mare de Déu del Roser (7)

«Vostres goigs amb gran plaer/ cantarem Verge Maria/ puix la Vostra Senyoria/ és la Verge del Roser». La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot ‘roser’, que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. El mot ‘rosari’ (del llatí ‘rosariŭm’, ‘roser’) té la mateixa etimologia que el mot ‘roser’ (del llatí ‘rosarĭu’), és a dir, la rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s’elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu. Aquesta festa del Roser d’octubre o «de tot el món», fou instituïda arran de la victòria de les forces cristianes sobre les turques a la batalla de Lepant, dia 1 d’octubre de 1571. A Palma, a més de la plaça Nostra Senyora del Roser, hi ha la parròquia del mateix nom. A l’església Mare de Déu d’Atotxa, d’Ariany, a les tres capelles de la dreta hi ha la Mare de Déu del Roser, el Cor de Jesús i la Puríssima Concepció. A l’església parroquial de la Mare de Déu, de Costitx, a la sagristia, hi ha un petit retaule de la Mare de Déu del Roser. A Manacor, coneguda amb el nom de Mare de Déu dels Goigs, iconogràficament és la representació de la Mare de Déu de la Rosa o del Roser, ja que presenta una rosa la mà esquerra; pareix ésser que era titular d’un retaule desaparegut de l’antiga parròquia, que estava sota patronatge municipal, ja que quan es construïren les darreres capelles del temple parroquial en el segle XVI els jurats de Manacor volgueren dedicar-ne una a la Mare de Déu del Roser.

Refranys sobre les dones

La cultura popular, en general, té aspectes misògins, alguns terribles. És el cas del refranyer referit a les dones, que tira cap aquest costat. Tanmateix, sempre hem pensat que ha estat la ràbia i l’enveja de l’altre sexe el que ha provocat aquest devessall. «Les dones són el Diable». «On hi ha una dona, hi ha un dimoni». «La dona apunta més que el Diable». «Dona de bé amb el Diable tracta». «A la dona a ballar i a l’ase a bramar, el Diable els ho degué ensenyar». «Les dones les van treure de l’Infern per bones peces». «Val més estar entre diables que entre dones». «De dones, no n’hi ha cap de bona; una que n’hi havia ni el Diable la va voler, de tant dolenta». «La feina de la dona és la feina del dimoni: fer i desfer». «La dona sap una lletra més que el Diable». «La dona va tenir el Diable per mestre i ha sortit més llesta que ell». «Quan el Diable dubta, a la dona pregunta». «L’Infern és una dona sense govern». «Quan Déu es va fer home, el Diable ja s’havia fet dona». «Qui muda de dona, muda de dimoni». «La que de jove és santa, de vella és diable». I encara: «Ets peluda com un ase / i guapa com un mussol, / llesta com un caragol, / neta com un porc de casa». Déu n’hi do!!!!

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Mundial del Docent; també el Dia Mundial del Somriure. Dilluns (6) és el Dia Mundial de l’Arquitectura. Dimarts (7) és el Dia Mundial de l’Hàbitat. Dijous (9) és el Dia Mundial del Correu. Divendres (10) és el dia Mundial de la Salut Mental. Dissabte (11) és el Dia Mundial dels Drets de les Nines.

Avui es rememora la batalla entre sarraïns i cristians a Valldemossa.

Les nostres ciutats tenen moltes capes de formigó i quitrà. Això dificulta que l’aigua es filtri a terra i pot provocar inundacions. L’aigua és un bé escàs, font de vida. L’arquitecte xinès Yu Kongjian ha dissenyat les «ciutats-esponja», eliminant asfalt, reconstruint rius i canals, amb meandres, recuperant la terra, fent molts espais verds, amb arbres i basses. «Hem d’imitar la natura», diu aquest arquitecte, fill de pagesos. L’aigua infiltrada a terra es purifica, regenera l’entorn i torna al cicle de forma natural. És una forma d’alentir el canvi climàtic.

Ho diuen els nutricionistes: hauríem de menjar set o vuit patates a la setmana. Convé tenir-ne al rebost. En podem menjar cada dia, bullides, per sopar, combinades amb altres verdures.