Del juny enllà, el dia comença a baixar

Avui és el Diumenge de Trinitat

És el primer diumenge després de Pentecosta, en què l’església cristiana celebra el dogma de la Santíssima Trinitat. Aquest diumenge representa el començament de la part de l’Any litúrgic que arriba fins a l’Advent i pot tenir un màxim de vint-i-set diumenges. Fou introduït l’any 1324 pel Papa Joan XXII. Misteri i dogma, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit. La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion). Com va declarar el Concili del Laterà IV, és el Pare qui engendra, el Fill qui és engendrat i l’Esperit Sant que procedeix.

Entre la Lluna plena i el minvant

El juny és el sisè mes del calendari gregorià, i l’origen del nom té dues teories: els que diuen que és en honor i reconeixement de Junio Bruto, fundador de la República romana, dins el calendari romà era el quart mes de l’any; i els que diuen que també podria estar relacionat amb la mitologia romana, la deessa Juno, una de les deesses més importants del culte romà, juntament amb Júpiter i Minerva. Vet aquí uns quants refranys relacionats amb el juny: «Pel juny molt de sol i molta son»; «Pel juny, cada gota com el puny»; «Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny»; «Al juny, l’estiu no és lluny»; «Pel juny, falç al puny»; «Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny»; «Aigua de sant Joan, no dona ni vi ni pa, celler buit i molta fam»; «Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca»; «Al juny, el fred s’esmuny»; «Sant Pere plorós, juny plujós». La natura es troba en la seva plenitud i comença la fructificació. La vegetació és exuberant i arreu se senten les refiladisses dels ocells. És l’època de criança per a molts d’animals, tant silvestres com de granja, i les mosques, mosquits i altres insectes tornen a fer aparició.

Santa Marina (18)

Segons la llegenda, era una al·lota molt guapa. Tot i la seva gran virtut, males llengües –que sempre n’hi ha hagudes!- la varen calumniar dient que es lliurava a la vida llicenciosa. Per demostrar la injustícia de l’ofensa, va passar-se set anys dreta davant l’església; de nit i de dia, tant si feia sol com si plovia, la santa no es va moure d’allà ni un sol moment. Transcorregut aquet temps, per tal d’evitar que li passàs novament una cosa semblant, es va vestir d’home i es va fer monjo al convent, on va viure molts d’anys amb el nom de Marí. Quan va morir, un àngel va revelar la seva vertadera condició al prior del convent, el qual va manar conservar el seu cos com a exemple de dedicació al Senyor i de renúncia a si mateix. Aquesta llegenda té moltes variants, encara que el fons del relat persisteix. A Palma hi té un carrer dedicat (una travessia de Jaume III).

Sant Lluís Gonzaga (21)

Va ser un religiós jesuïta, venerat com a sant per l’Església Catòlica (segle XVI). Visqué dos anys a Madrid, com a patge de la cort, al servei de Felip II d’Espanya. Se’l representa amb l’hàbit jesuïta, amb roquet; mirant un crucifix que sosté a la mà; lliri; calavera, rosari. Va ser beatificat per Pau V el 19 d’octubre de 1605. El 31 de desembre de 1726 va ser canonitzat juntament amb sant Estanislau Kostka per Benet XIII. Aquest el proclamà «protector dels estudiants» el 1729. El 1926 fou proclamat sant Patró de la Joventut Catòlica per Pius XI. També és invocat pels malalts de la SIDA. A Palma, fins a principis del segle XX hi va haver un centre educatiu concertat que duia el seu nom.

Dissabte, solstici d’estiu (21)

Avui es compleix el solstici d’estiu i marca el pas de la primavera a l’estiu. El sol arriba al seu zenit després del recorregut més llarg de l’any. Avui es produeix el dia més llarg i la nit més curta de l’any. El sol surt a les 4 h. 19 min. (hora solar) -6 h. 19 min. hora oficial)- i es pon a les 19 h. 29 min. -21 h. 29 min.-; el dia dura, així, 15 h. i 10 min., i la nit 8 h. 50 min. Hi ha una relació directa entre les dates dels solsticis i dels equinoccis i les festes populars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l’encesa de fogueres. Posteriorment la religió catòlica s’hi va adaptar: Nadal al solstici d’hivern, sant Joan (fogueres) al solstici d’estiu, i també sant Josep (les Falles valencianes) a l’equinocci primaveral, i les Mares de Déu d’agost a l’equinocci de tardor. La nit comença, a partir d’ara, a agafar força al dia. Tres dies després és Sant Joan. Es commemorava el poder del Sol, la força de la llum, de la calor.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia contra l’abús de la Vellesa. Dimarts (17) és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertització i la Sequera. Dimecres (18) és el Dia de la Gastronomia Sostenible. Dijous (19) és el Dia per a l’eliminació de la Violència Sexual. Divendres (20) és el Dia Mundial dels Refugiats; i el Yellow Day (Dia més feliç de l’any). Dissabte (21) és el Dia de la Música; també el Dia Mundial de l’ELA; i el Dia del Sol.

El perfum de la llimona té pocs rivals. La seva pell va carregada d’olis essencials. Es pot assecar i triturar per escampar perfums per tota la casa.

Suscríbete para seguir leyendo