«Festes passades, coques menjades», diu un adagi mallorquí que significa que «Aigua passada no mol molí». I si vos hi fixau, els mitjans de comunicació, es fan ressò abans de l’esclafit, perquè llavors ja no té sentit, perquè s’ha viscut i ja ha passat. Però paga la pena fer una mica de recés en una de les millors festes, genuïna, especial, interessant i arrelada, que es fan a Mallorca. I bé mereix el segell de «Festa d’Interès Cultural», com va esmentar en l’excel·lent pregó el mestre Joan Carles Palos; només la curtesa de mires va fer que no se li atorgàs aquesta, diguem-ne, distinció. Però és igual, tanmateix es viu cada any com si fos única i exemplar. Perquè, vegem: com és possible que cada any s’endiumengi el poble d’una manera original al voltant de les figues i la figuera? És veritat que hi ha un grup –Grup del Sequer- que pensa i aboca idees que llavors es fan realitat –na Catalina Ramis organitza el grup-; o que ARCUFI –Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera- ha segellat una petjada de qualitat, reivindicació i esperança en el món ficari; o que Montserrat Pons Boscana –president honorífic d’ARCUFI- hi hagi posat els cinc sentit en aquets projecte; o que els socis d’ARCUFI siguin feiners, generosos i esplèndids –han aportat quilos i quilos de figues verdes i seques, han organitzat el taller de figues seques, han introduït receptes originals, han fet quallar l’empresa ARABAY de cafè lloretana en el món de les figues- a l’hora de cercar les figues, plantar figueres de les varietats que manquen, fer xerrades i exposicions per ensenyar el món de la figa. I això no es pot improvisar, ni es pot fer un dia per altre. Volem fer un esment especial a la fitxa elaborada per cada una de les figues exposades –més d’un centenar-, d’una manera tan especial; però també a l’excel·lent treball dels membres d’ARCUFI –especialment Nando Mesquida i Maria Joana Mateu- que han organitzat «Els cinc sentits de la figa», on la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte han estat presents en l’espai immens del Convent remodelat. La figa percebuda a través dels sentits, a través de la vida i de l’existència que ha conformat l’espai vital de la Mallorca preturística. I és clar, també l’agrupació folklòrica lloretana Brocalet hi posa el punt de brillantor, amb la recuperació del «Quedo»: no es pot concebre una festa del Sequer sense el ball que li dona nom i fesomia; enguany, amb Aires d’Andratx.
L’Ajuntament de Lloret –d’ençà de la institucionalització de la Festa, l’any 1991, essent batle Arnau Mateu –ara president d’ARCUFI, i nosaltres regidor de Cultura i Festes- recordem que es fa d’ençà de 1981- sempre l’ha tinguda com una festa especial, que mostra allò que realment significa la Festa, Lloret i el Pla de Mallorca, que no només es basa en un dia, sinó que s’hi treballa durant tot l’any.
Hem publicat dos llibres de receptes de les figues —De figues i figueres i Més receptes de figues, Edit. Documenta Balear— perquè intuíem que les figues es recuperarien per aquest vessant; i si heu vingut a la Festa i vos heu passejat pel Mercadet Gastronòmic em donareu la raó. Les possibilitats de la figa en la cuina són immenses i la vintena de paradetes gastronòmiques que hi havia donen fe del que deim: porcella rostida amb figues, amanides amb fiques, coques amb figues, sobrassada amb figues, sushi de figues, conill amb figues, confitures i melasses, etc. Al Diario de Mallorca, vam dir –a propòsit de la presentació d’un llibre de receptes de figues- que si els francesos tinguessin les nostres figues, tot Europa en menjaria. I em queixava que els mallorquins no ens sabem vendre –quina paradoxa!!!- en aquest aspecte, i menystenim les grans qualitats nostrades. Montserrat Pons Boscana lluita dia i nit per dignificar aquest món ficari, és un apòstol que predica en el desert, però estam segurs que la seva dèria arrelarà i la llavor no caurà damunt les pedres.
Enguany hem pogut copsar el salt de qualitat de la Festa. Els visitants –hem pogut parlar amb molts d’ells- quedaven astorats i meravellats i ens confessaven que, efectivament, era una festa única i que tenia tots els ingredients d’ésser reconeguda com a tal. I és així: és una festa participativa –tot el poble-, és una festa arrelada –tothom ha anat a collir figues-, és una festa cultural –ARCUFI i Brocalet hi han posat la cirereta-, és una festa volguda i estimada –tothom l’ha acollida com a seva-. Però a més a més –tal com vaig comentar al president del Consell de Mallorca, Sr. Llorenç Galmés- hauríem de començar a llaurar una nova mentalitat a Mallorca: una persona que té mitja quarterada, o una quarterada, hauria de conscienciar-se que no ha de construir-hi un xalet per vendre o llogar, que hi pot plantar figueres, garrofers o ametllers, i que li donaran un profit també. Però a més a més, haurà dat una passa per reivindicar el nostre paisatge, tan important com qualsevol altra premissa, i haurà sembrat una llavor en l’aldea global, justa i necessària. Voldria que això no fos predicar al desert, si més no, Lloret de Vistalegre ha donat moltes passes per fer aquesta dèria una realitat.
